divendres, 16 de gener del 2015

El umbral de la eternidad

    Abans de començar a escriure aquesta ressenya he rellegit la que vaig fer sobre L'hivern del món, i he llegit que tot i haver-me agradat molt, la part política és la que se'm va fer més feixuga.
    Ara haig de dir que tot el llibre se m'ha fet feixuc, molt feixuc, fins i tot m'he plantejat deixar-ho, però és l'últim de la trilogia i me l'han regalat, per tant he fet un esforç i l'he acabat. 
    Continua la història de les famílies amb què va començar La caiguda dels gegants, cadascuna d'ella amb el seu entorn: l'Amèrica dels Kennedy, la Unió Soviètica, els dos Berlin i el Regne Unit. La construcció del mur de Berlin, la Guerra Freda, el comunisme soviètic repressiu, el racisme als Estats Units als anys 60... Sobredosi política i personatges que han perdut la seva naturalitat per convertir-se en personatges de folletín. El principi és bastant acceptable, però una mica abans de la meitat ja m'havia perdut en el maremàgnum de personatges polítics, sort que com ja tinc un quants anys molts dels noms els conec.