La memòria de l’aigua

 

 Tres generacions de dones protagonitzen aquesta novel·la de Montse Barderi, que va guanyar el premi Prudenci Bertrana 2019. La narració està dividida en tres parts, la primera ens presenta la Clemència, nascuda a finals del segle XIX en un poble d’economia agrícola dominat per un senyor, que fa i desfà com un dictador. En la segona part coneixerem la Rosalia, filla de la Clemència, que viurà i treballarà en una ciutat industrial durant la primera meitat del segle XX. I la tercera part, la més llarga amb diferència, està protagonitzada per la Núria, filla de la Rosalia i lluitadora des de ben petita per tal d’aconseguir llibertat personal, formació i sobretot per aconseguir l’amor que no van tenir ni la mare ni l’àvia, a qui les seves parelles no van estimar gaire, per no dir directament que no les van estimar.

  Aquesta és la segona novel·la que llegeixo de l’autora, vaig llegir fa temps La vida autèntica i em va agradar molt, en canvi aquesta m'ha semblat que està bé i prou, la tercera part se m’ha fet feixuga i m’ha sobrat la manera com està escrita, una mica redundant i poètica pel meu gust. 

L'hort de les Ànimes

   A la localitat tarragonina de Doldellops, a ple mes d'agost, apareix el cadàver nu i amb signes de violència del mossèn de l'ermita de Santa Magdalena, el sacerdot Bernat de Cruïlles. El cos es trobat a l'hort de la rectoria, un espai que molts anys enrere era un cementiri. De seguida també es notifica la desaparició d'un nen de set anys de la mateixa població. La sergenta dels Mossos d'Esquadra Mirella Blasco es farà càrrec de la investigació del cas, fent mans i mànigues atès que per les vacances d'estiu va justa de personal. 

  El sacerdot Bernat era molt conegut a la població, on va arribar després de ser destinat allà des del bisbat de Tarragona després d'una crisi de fe. Es va fer càrrec de la vella ermita i de la rectoria, mentre intentava ajudar als més necessitats, cosa que no sempre era del gust de la comunitat, atès que va comportar l'arribada al poble de tot tipus de gent, no sempre amb bones intencions. 

  Aquesta novel·la de la col·lecció crims.cat, obra de Margarida Aritzeta, té com a principal protagonista el Bernat, a qui anirem coneixent poc a poc en capítols que tiren enrere en el temps, i també el perquè de la seva destinació a Doldellops. Tot i ser una novel·la negra policiaca no hi ha gaire acció, la trama es va desentrellant poc a poc, sobretot pels salts en el temps que ens van endinsant en la personalitat del mossèn i les seves motivacions, prou complexes. I també prou interessants els secundaris, algun d'ells, com l'Úrsula, la sagristana, que m'ha agradat força. En definitiva, una bona novel·la de la col·lecció ben treballada.

El passatge

   

  La Regina és una nena que viu en el barri de Sant Pere de Barcelona, a finals del segle XIX. Mentre ella va creixent, es fa adulta i va madurant, el seu barri va canviant, des de la transformació urbanística que va suposar l'obertura de la Via Laietana fins l'evolució dels carrers, que barrejaven fàbriques tèxtils amb el comerç i els habitatges d'il·lustres personatges, com l'actriu Margarida Xirgu o el pintor Josep Maria Sert, sobretot aquest últim es converteix en un bon amic de la Regina i mantindran la seva relació molts anys.

  Poca cosa més puc dir d'aquesta novel·la, guanyadora del Premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona. Entenc que el premi l'ha rebut per com parla d'un barri amb molta història dins la ciutat. De fet, tant s'endinsa en el barri i els personatges coneguts que hi van viure que la Regina, que narra la seva vida en primera persona, queda una mica eclipsada. Sí que és cert que m'ha proporcionat informació que m'era desconeguda, tot i que soc de Barcelona aquest barri l'he trepitjat ben poques vegades, potser algun dia vagi a fer turisme per allà.