El càsting

   

  Dues senyores grans que viuen juntes, la Paula i l'Ernestina, han pensat en llogar una de les habitacions del pis on viuen, un pis prou gran. Ho han rumiat creient que els aniria bé companyia, sobretot a l'Ernestina, que des que va passar la pandèmia del covid pràcticament no surt de casa; això l'ha convertit en un personatge una mica peculiar si és que ja no ho era abans, atès que havia sigut actriu abans de jubilar-se i encara conserva una mica d'histrionisme. És així com comença el càsting, una sèrie d'entrevistes una mica estrafolàries a persones joves que busquen un lloguer assequible.

  No fa gaire vaig llegir Com s'esbrava la mala llet, de la mateixa autora, Antònia Carré-Pons, una lectura curta i entretinguda sobre vells. En aquesta nova lectura, l'autora torna a parlar de vells, també des d'un punt de vista humorístic i un pèl irònic. Com l'altre llibre, m'ha agradat, entretingut i prou, curt i amb sentit de l'humor, poca cosa més a dir excepte que si jo fos l'autora l'hauria allargat una mica més amb més entrevistes.

Les noies de Sants

   

  En Gregorio i la María, que fa poc acaben de ser pares de la seva cinquena filla, decideixen fer un tomb important a la seva vida en el seu petit tros a València, on a dures penes sobreviuen del que els dona la terra, i marxar cap a Sants, llavors un poble a tocar de Barcelona, on el germà del Gregorio, en Miguel, treballa a la gran fàbrica de l'Espanya Industrial. Dit i fet, la família s'instala en una casa de Sants i comencen a treballar, primer el Gregorio i a mesura que les filles es van fent grans també elles, primer la Julia i després la Pilar.  Les cinc filles, la Julia, la Pilar, la Carmen l'Ángeles i la petita Lola, van fent vida al barri, allà van creixent i els tocarà gaudir de les festes majors, de les estrenes de cinema, dels primers amors, i també patiran els estralls de la Guerra Civil.

  En aquesta novel·la l'autora Tània Juste ha volgut retre homenatge a la seva àvia Pilar i les seves germanes, fent el retrat d'una part de la nostra història recent i d'un barri que era com un petit poble, on tots es coneixien i amb importants entitats com l'Orfeó de Sants, també la gran fàbrica de l'Espanya Industrial, un referent econòmic en el seu moment.

  Les noies de Sants és la primera novel·la que llegeixo de Tània Juste, inspirada en la seva família. M'ha agradat pel retrat que fa d'una època no tan llunyana i d'una generació de dones lluitadores, tot i que se m'ha fet un xic llarga quan anava per la meitat del llibre i també he trobat el final una mica abrupte. 

La posada Jamaica

   La jove Mary Yellan ha perdut la seva mare, només li queda en aquest món la seva tia Patience, que viu lluny, en la zona de Cornualla, junt amb el seu marit regenten la posada Jamaica. Així doncs, la Mary fa la maleta i agafa un carruatge que la portarà cap a la posada. Ja pel camí el cotxer l'avisa de la mala fama de la posada, li diu que fa temps que ningú no para allà i que tothom passa de llarg ràpidament. La Mary continua endavant, no li queda una altra, un cop el cotxer la deixa al camí que porta cap a la posada, ja que ni ell ni ningú no gosen arribar fins a la porta. Un cop allà es troba que la seva tia no és la dona alegre que ella recordava, sinó que sembla una ànima en pena que quasi no parla i que obeeix al seu marit sense quasi badar boca. El marit de la seva tia, Joss Merlyn, és un homenot de posat agressiu i maleducat que sovint es passa amb la beguda. El clima de la zona, el paisatge desolat que l'acompanya, l'aïllament de la posada i la terrible presència de Joss fan por, però la Mary, jove i valenta, no s'arronsarà o al menys intentarà no fer-ho per respecte a la seva tia.

  Fa temps que tenia ganes de llegir aquesta novel·la de Daphne du Maurier, des que vaig llegir Rebeca, La cosina Rachel i La pomera i altres contes vaig quedar  encantada amb els personatges que va crear l'autora. Val a dir que, tot i que l'ambientació de La posada Jamaica és genial amb la descripció del desolat paisatge on es desenvolupa l'acció, aquesta novel·la no m'ha agradat tant com les anteriors, a estones m'he perdut pels camins erms i desolats que voregen la posada Jamaica i no he acabat d'entendre algunes reaccions de la Mary. Tot i això, el balanç general ha estat positiu.

Els casos més impactants del forense Narcís Bardalet

   

  Pràcticament no hi ha ningú que hores d'ara no sàpiga qui és el forense més famós de Catalunya, en Narcís Bardalet. Al llarg de la seva vida professional ha tingut multitud de casos i de tota mena. En aquest llibre escrit per la periodista Clàudia Pujol es recullen alguns d'aquests casos, segons diu el títol els més impactants. De fet, la feina d'un metge forense ja de per sí és per trobar-se de tot. 

  Fa un temps vaig llegir Diari d'un forense, de la mateixa autora i que també recollia casos d'en Narcís Bardalet. La feina d'un metge forense sempre m'ha atret, si hagués estudiat medicina segurament hauria escollit aquesta especialitat. Aquest últim llibre es llegeix ràpid, però he trobat a faltar informació més tècnica, m'ha semblat que es tractaven els casos treballats d'una manera una mica sensacionalista i poc profunda. Tot i això, l'he trobat interessant per la immensa varietat en què se'ns presenta la mort.

Us

   

  Buscava una novel·la gràfica que parlés d'amor per tal de continuar amb el repte lector de la meva biblioteca, així que cap allà vaig anar a remenar prestatges, fins que vaig trobar aquest bonic llibre en què l'autora, Sara Soler, explica la seva pròpia història: la seva parella, a qui estima molt, vol convertir-se en dona. A la Sara se li plantegen dubtes raonables: ella es considera hetero, però estima la Diana (la seva parella) i està convençuda que la continuarà estimant, tot i que ja no sigui un home; això voldrà dir que ella ja no serà hetero, serà bi? Tant és, ella coneix bé la Diana, des de petita s'ha sentit diferent dels nens, estima molt la Sara però vol ser una dona. Amb el recolzament de la Sara iniciarà la transició de gènere, i la Sara relatarà com va passant tot, com ho veuran els amics, la família de totes dues. 

  Us és una novel·la que és un cas real explicat amb molt carinyo, respecte, amor, tolerància i empatia, sobre un tema molt actual però de llarg recorregut.