La traductora

   Madrid, 1940; Elsa Braumann, filla de mare espanyola i pare alemany, és una jove traductora que malviu fent traduccions de llibres mentre té cura de la seva germana, que està malalta. Des de la Capitania de Madrid li demanen que participi en una missió secreta relacionada amb la famosa trobada de Franco i Hitler a Hendaya.

  Aquesta contraportada convida a la lectura, tot esperant una història d'espionatge relacionada amb un dels esdeveniments més importants de la postguerra espanyola. De fet, la trama és bona però segons el meu punt de vista no està ben escrita: els diàlegs m'han semblat forçats, els personatges encarcarats i poc creïbles, no m'ha enganxat la lectura en cap moment i fins i tot he trobat una falta d'ortografia que m'ha fet molt mal als ulls. Les valoracions que he trobat al Goodreads són molt bones, així que potser sóc una mica senyoreta tiquis-miquis, ho reconec i així m'ho han dit de vegades, potser serà que m'he tornat exigent, el cas és que aquest llibre ha estat una decepció.