A la porta d'una torre situada al carrer de les Camèlies un vigilant troba un nadó amb un paper enganxat amb un nom: Cecília. El vigilant entrega la criatura als propietaris de la torre, una matrimoni ja gran que gustosament es fan càrrec de la nena i s'encarregaran de cuidar-la i criar-la gairebé com a una filla, tot educant-la a casa. La Cecília es farà gran fent una mica la seva, de tant en tant fuig de casa, no per rebel·lia sinó per descobrir el món, però sempre acaba tornant-hi, fins un dia en què ja no tornarà, seguint un amor pràcticament adolescent. Així començarà el seu periple per la vida, passant d'un amor a un altre fins que acabi buscant-se la vida "fent senyors", com diu ella, a la Rambla.Així és com Mercè Rodoreda va crear aquest personatge femení tan tendre i tan marginal, una dona utilitzada pels homes, alguns d'ells que la maltracten físicament i psicològicament, però ella sempre s'escapa, caminant moltes vegades sense rumb per la ciutat, intenta reixir un cop i un altre, tot explicant el que li passa, acceptant-ho en cada moment sense dramatismes i sense deixar de ser ella mateixa tot i que alguns homes la intentin canviar.
Aquesta novel·la de Mercè Rodoreda m'ha deixat un gust agredolç, m'ha fet patir per la Cecília, una dona que al final esdevé forta i independent però que hi ha moments en què ho passa molt malament. Trobo que l'autora va ser molt valenta per escriure aquest llibre en l'època que ho va fer, 1966. La Cecília m'ha recordat en alguns moments la Colometa, tot i que no s'assemblen gens, però és un prototip de dona aparentment fràgil però forta i supervivent, en el fons no necessita els homes, que únicament la fan patir.
No llegeixo Rodoreda des de l'escola. Quan em van fer llegir algun llibre seu, em sembla que 'Mirall trencat', no em va agradar gens, se'm va fer pesat. Ara, llegint la teva ressenya, he pensat que ja sóc rou gran com per donar una nova oportunitat a Rodoreda i llegir algun llibre seu amb una altra mirada. No sé si em decidiré, però potser hauria. Em sembla que li dec.
ResponEliminaÉs una gran escriptora, i tu que has llegit moltes coses sobre dones crec que li trobaràs el gust tenint en compte el moment en què va escriure cada novel·la. No he llegit Mirall trencat, però sí que et puc recomanar tant aquest com Aloma o La plaça del Diamant, que són els tres que he llegit.
Elimina