dilluns, 24 d’agost de 2020

El club de la buena estrella

  Quatre dones xineses que viuen a San Francisco es reuneixen habitualment per parlar de les seves vides, de les seves rutines, dels fills, del passat. Ara una d'elles ha mort i la seva filla ha d'ocupar el seu lloc. Però la realitat quotidiana de les filles d'aquestes dones és molt diferent de la de les seves mares, elles han nascut als Estats Units, la seva mentalitat és molt diferent de la de les seves mares, cosa que ocasiona una enorme manca d'enteniment entre elles. Al llarg de la lectura es va posant de manifest aquesta gran bretxa cultural entre les unes i les altres, poc a poc anirem coneixent el passat de les mares, totes elles van marxar de la Xina a la mateixa època.
 Feia temps que tenia ganes de llegir aquesta famosa novel·la d'Amy Tan, la vaig trobar en una botiga de segona mà i ha hagut d'esperar una mica perquè tinc molts llibres pendents. Haig de dir que m'ha decebut una mica, no pel contingut, ja que he trobat molt interessant la vida de mares i filles, la diferència cultural entre elles, sinó que la manera com està escrita és el que no m'ha acabat de fer el pes, he trobat poca connexió entre els capítols i m'ha semblat que el club pràcticament no existeix i que aquesta figura només serveix per explicar la vida d'aquestes dones. Tot i això, com sempre dic, aquesta opinió és totalment subjectiva i depenent de l'estat d'ànim de la lectora, que últimament no està molt fina i li troba pegues a tot.


4 comentaris:

  1. El vaig llegir fa poc temps, després de tenir-lo anys esperant a la lleixa de pendents. Diria que també el vaig aconseguir en una llibreria de segona mà, però fa tant que ni me'n recordo. A mi em va agradar, però sí que es feia una mica pesat. Potser era per l'edició, amb lletra petita i densa, però en general, es fan interessants aquestes diferències intergeneracionals en una cultura que dista molt de la nostra.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Era un llibre que volia llegir fa temps i el vaig veure en el teu blog, com que la teva opinió sempre la tinc en compte em vaig decidir, i haig de dir que comparteixo pràcticament del tot el que dius.

      Suprimeix
  2. Quina llàstima! A mi sí que em va agradar. Potser era perquè tenia les expectatives molt baixes, perquè a mi la literatura oriental meh.
    És cert que la connexió entre capítols és poca, és més aviat com un recull de relats de l'ara i l'abans de les dones xineses a EEUU.
    Que per cert, el meu exemplar també era de segona mà. Pots intuir l'èxit d'un llibre pels exemplars de segona mà que corren hehehe

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs crec que l'èxit ha estat molt mediàtic i poc real, quan el vaig anar a portar a la llibreria de segona mà no el van voler perquè en tenen molts, segons em van dir...

      Suprimeix