Durant l'hivern de 1956, un dels més freds que es recorda, l'Ana Martí ha de viatjar a Las Torres, un poble del Maestrazgo per recollir informació sobre el cas d'una noia que mostra uns estranys estigmes a les mans i peus. L'Ana és una dona fora del normal: en una època en què les dones es casaven abans dels vint-i-cinc i no treballaven fora de casa, ella exerceix com a periodista per a El Caso i és independent. Després de dos dies de viatge, l'Ana es trobarà amb un poble petit i aïllat, dominat per les forces vives del lloc: el mossèn don Benito, home jove d'estricta moral catòlica; el sergent de la Guardia Civil; l'alcalde, que vol montar un negoci familiar aprofitant el cas de la "santita"; i don Julián, home ric que exerceix de senyor feudal.
Poc a poc l'ambient asfixiant, la ignorància i el fanatisme religiós dels habitantes de Las Torres va embolcallant l'Ana, que intenta investigar sobre la "santita" Isabelita, a qui la gent visita en devot pelegrinatge per curar-se de malalties o obtenir ajuda o favors.
Ja no recordo on vaig llegir que aquesta era una bona novel·la negra, i efectivament, no m'ha decebut gens. Per a tots aquells que ja tenim una edat no resulta difícil imaginar l'ambient d'un poble com Las Torres en aquells anys, on les paraules "rojo" o "ateo" eren suficients per a comdemnar qualsevol persona. A més d'unes dificultats de comunicació impensables avui dia: un únic telèfon que necessita dues hores per connectar, o que marxi la llum durant una tempesta de neu.
Un cop acabada la novel·la he trobat que existeix una primera part protagonitzada per l'Ana Martí, Don de lenguas, que no he trobat a faltar en la lectura d'aquesta segona part. Com a curiositat, estan escrites per dues dones, Rosa Ribas i Sabine Hofmann, totes dues amigues i filòlogues, cadascuna amb la seva especialitat i residents a Alemanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada