Algú com tu

    La Gina va perdre la mare als nou anys. Quan en té divuit, per casualitat coneix un home estranger que porta una targeta de visita de la seva mare que va trobar en un llibre i que l'està buscant. Aquest esdeveniment provoca la curiositat de la Gina per conéixer qui i com era la seva mare, de qui pràcticament no guarda cap record. Passen els anys i, arran la mort de la tieta Júlia a França, arriben a mans de la Gina unes cartes que anaven adreçades a la seva mare i que van ser escrites quan la Gina era petita, una mica més tard d'un viatge de quatre dies que va fer la mare a París pel casament de la tieta Júlia.

    Després d'haver llegit  Se sabrà tot i descartar continuar amb la història de Dani Santana, Algú com tu tenia ganes de llegir-la perquè significava un canvi de registre substancial en Xavier Bosch i a més va ser uns dels llibres més venuts per Sant Jordi sinó el que més, a més del premi Ramon Llull. Haig de dir que en Bosch escriu molt bé, i si no fos per això hauria deixat el llibre a mitges. Per una banda, la recerca per part de la Gina sobre la seva mare l'he trobat interessant i m'ha enganxat, però no tant la curta però intensa història d'amor entre la seva mare i el Jean-Pierre, a qui coneix en la boda de la Júlia. Potser perquè m'he fet gran, potser perquè en aquests moments em sento més identificada que mai amb Els amics de les Arts i Ja no ens passa, o vés a saber per què, el cas és que hi ha detalls en els dos personatges (la mare de la Gina i el Jean-Pierre) que no m'han acabat de convéncer o no he sabut entendre. I no vull dir més per no espatllar la novel·la a qui la vulgui llegir.

    Malgrat això, com he dit abans, en Xavier Bosch escriu molt bé i és molt possible que torni a llegir algun llibre seu si continua escrivint, sempre i quan no sigui el protagonista el Dani Santana...