dissabte, 14 de gener del 2012

Quan la nit mata el dia

    Any 1958: Carlos Iríbar és un inspector de la Brigada d'Investigació Criminal destinat a Figueres, i amb el seu company Lopera de la Brigada Político-Social, de reconegut tarannà franquista, han d'investigar la mort del delegat local de la Falange, aparegut mort en el seu llit, mig despullat i amb una creu clavada al crani. Iríbar és un policia íntegre, que lluita per esbrinar la veritat d'aquest cas, mentre que en Lopera només troba maquinacions comunistes i/o anarquistes com a causa del crim. Com a rerefons, la grisor d'una Figueres dels anys 50, on la població encara pateix la repressió franquista encapçalada pel mort, home sense escrúpols i odiat per molts. 

    La trama policiaca d'aquesta novel·la m'ha semblat bona, però m'ha decebut el final, un pèl forçat. En canvi, he trobat interessant la descripció de tot allò que l'envolta: policies, figuerencs, els carrers de la ciutat, que suposo que l'autor, Agustí Vehí, deu conéixer bé, ja que és nascut a Figueres i allà mateix treballa com a sotsinspector de la Guàrdia Urbana, a més de ser doctor en Història i professor a la UAB. Entretinguda i fàcil de llegir.

2 comentaris:

  1. Mmm... doncs no sabria què dir. Sé que me'n vas parlar bé, però ara dius que el final no t'acaba de fer el pes. Hauré de sentir altres impressions per convèncer-me'n.

    ResponElimina
  2. Xexu, tot aquest comentari és completament subjectiu com pots suposar. Tot i el final, no me'n penedeixo d'haver-ho llegit, és curt i es llegeix ràpid. Però per si de cas, més val que l'agafis de la biblioteca... ;)

    ResponElimina