Las que no duermen, NASH

   Un grup d'espeleòlegs liderats per la psicòloga forense Nash Elizondo està explorant la sima de Legarrea, a la vall del Baztan, a la recerca de antigues restes humanes, ja que les llegendes locals diuen que en simes com aquesta s'hi llençaven bruixes i animals. La sorpresa ve quan el que apareix és el cadàver d'una jove desapareguda fa tres anys, la jove Andrea. A la presó hi ha Salomé, antiga parella de la mare d'Andrea, acusada d'haver-la matat, tot i que fins a aquell moment no s'havia trobat el cadàver. La Nash s'implica professionalment en la investigació del cas, en una zona on tothom es coneix, pel bo i pel dolent, i durant el mes de març de 2020, amb l'agreujant de la pandèmia del covid a sobre.

  Fa anys vaig llegir la trilogia del Baztan, que em va agradar força, així com també altres llibres de l'autora, Dolores Redondo. Aquesta novel·la tindrà l'honor d'inaugurar una nova categoria de valoració en el meu blog, que és la de 3,5 estrelles. Si bé la lectura és addictiva i l'he llegit en poc temps atesa la seva allargada, quasi sis-centes pàgines, hi ha detalls que fan que de cap manera li pugui atorgar 4 estrelles, i amb 3 penso que em quedo curta, perquè té coses bones, la veritat és que la història enganxa tot i que no és d'acció trepidant, però m'ha agradat l'estudi dels personatges que hi apareixen. Per altra banda, hi ha detalls que no m'han agradat, començant pel nom de la protagonista, qui llegeixi la novel·la entendrà perquè es diu així, però és que no m'ha agradat la justificació d'aquest nom, que trobo absurda. 

  Atenció!! SPOILER!!

I aquí altres detalls que, pel meu gust, l'han fet perdre puntuació: la propietària de l'hostal on està allotjada la Nash, que remena el seu armari i ella, que ho sap, no marxa de l'hostal en el moment en què ho descobreix; i l'autobombo de l'autora: sí, en una conversa els personatges parlen de la Dolores Redondo com una gran autora de llibres sobre el Baztan...

Resumint, una bona lectura per passar una bona estona i no aprofondir gaire en les motivacions de l'autora per justificar segons que.

La hilaritat histriònica d'una hiena histèrica

  

 A començaments d'any vaig comprar aquest llibre d'un autor sabadellenc, David Tudela. És un llibre de relats molt curts, escrits amb sentit de l'humor i un punt d'ironia que m'ha agradat força. Són tan curts els relats que alguns d'ells no tenen més de 3 pàgines, però crec que la manera com l'he llegit, a mi que no m'agraden els relats curts, ha sigut la millor manera de gaudir-lo, quina millor manera de començar o acabar el dia llegint un petit tast de literatura que et fa treure un somriure.

La bibliotecària del front

   Passo per davant de la biblioteca, entro un moment i em trobo aquest llibre, no gaire llarg, en el prestatge de novetats. Tot i que tinc un munt de llibres que m'esperen per ser llegits, l'agafo i me l'emporto cap a casa, posant-me d'excusa a mi mateixa que és curt. De fet, només té 188 pàgines que, a més, es llegeixen ràpidament. 

 

  Esperava trobar una novel·la i més aviat és una biografia una mica novel·lada d'una persona de la qual, malauradament, no n'havia sentit mai a parlar: Aurora Díaz-Plaja. Aquesta senyora era una jove i entusiasta bibliotecària quan va esclatar la Guerra Civil, i en aquells temps va agafar un bibliobús per portar llibres als soldats que estaven al front. Potser aquest és el fet més destacat i cridaner de la seva biografia, però n'hi ha molt més a dir, ja que va dedicar tota la seva vida als llibres i la seva divulgació, sobretot la promoció de la literatura infantil. Era una senyora peculiar i fora del comú, amb un entusiasme i vitalitat encomiables. Actualment, la biblioteca de Nou Barris de Barcelona porta el seu nom. 

Lectures 2024

 

  Un cop més, a punt d'acabar el 2024, torno a fer el típic resum anual de lectures.  

  Aquest any, també un cop més, he participat en el repte lector de la Biblioteca Sud, he completat totes les categories excepte els extres, em falta temps i em ve de gust llegir tot el que tinc pendent, que és molt. A més, cada cop que passo per la biblioteca no em puc estar de mirar i sempre surto amb algun llibre.

Resumint, aquest és el balanç lector del 2024:

- M'ha agradat molt: A casa teníem un himne, no hi ha millor manera de començar l'any que amb aquest llibre, senzill però profund sobre un retrobament familiar; Via morta, d'Assumpta Montellà, trama policial que et fa venir ganes d'anar a Portbou; Marilyn, una biografia, novel·la gràfica de Maria Hesse, quin bon retrar de la malaurada actriu; Guanyaràs una mar llisa, de Miquel Martí i Serra, potser no es pot considerar una gran obra si es llegeixen les opinions per les xarxes, però a mi m'ha agradat moltíssim, potser per la vinculació personal que tinc amb l'Empordà; Acte de fe, de Sergi Berbel, imprescindible sobre la Inquisició a Espanya.

- Clàssics que he llegit: Aloma, de Mercè Rodoreda, en realitat ha estat una relectura del mateix llibre que vaig llegir a l'institut; i també Mirall trencat, un etern pendent també de la Jefa Rodoreda.

- M'ha emocionat: Matrioixques, de Marta Carnicero Hernanz, curta però molt dura, sobre les conseqüències de la guerra dels Balcans.

- He abandonat: Un fin de semana, de Peter Cameron, un autor del qual no havia llegit res però que tenia molt bones crítiques, aquest llibre en concret l'he trobat lent i amb personatges buits i diàlegs que no aporten res; No es no, necesidad o debilidad, d'Ángeles Mañas, un llibre que vaig trobar sobre Sabadell, ciutat on visc, amb una bona trama policial però que necessita urgentment un corrector lingüístic.

- No hauria d'haver llegit: El descontento, de Beatriz Serrano, havia llegit crítiques molt bones i m'ha decebut força.

- He descobert: Música de cámara, de Rosa Regàs, una autora de la qual mai havia llegit res, m'ha agradat com escriu; Aguacero, de Luis Roso, una trama policial d'un autor extremeny que he descobert durant les vacances; Bifurcaciones, de Sergio Negro, un autor novel que he descobert gràcies a les xarxes socials.

- M'ha decebut: Ningú ens va dir que seria fàcil, d'Ester Invernon, no m'ha agradat gaire, no entenc tant d'èxit amb unes protagonistes madures d'edat però immadures de caràcter, amb uns diàlegs una mica inversemblants i una mica pijas.

- He tornat a la biblioteca sense llegir: La trena, de Laetitia Colombani, no per res sinó per falta de temps per llegir-lo; Mai més, de Susana Hernández, el vaig fullejar però retornat també per falta de temps; i pel mateix motiu de falta de temps, Los nombres propios, de Marta Jiménez Serrano, Les closques, de Laia Viñas, i Tostonazo, de Santiago Lorenzo.

- M'ha angoixat: A sang freda, de Truman Capote, basat en fets reals, dos criminals masacren una família i es queden tan amples. 

Altres llibres que destacaria són Canteu, esperits, canteu, de Jesmyn Ward, autora molt reconeguda als Estats Units
; Cançó de la plana, de Kent Haruf, amb ganes de seguir-lo llegint; La passadora, de Laia Perearnau, basada en personatges reals. 

Bon any i bones lectures! 

Bifurcaciones

   Torrelodones és un poble de Madrid amb gent acomodada i urbanitzacions amb cases amb jardí. És aquí on viu la Marta, una noia de disset anys, filla de pares divorciats i una mica nena mimada i consentida. Mentre compra dues coses en un supermercat del poble la Marta increpa el caixer amb una falta de respecte evident quan aquest li crida l'atenció per menjar raïm que no compra. Dies més tard, la Marta desapareix després d'una forta discusió amb el seu nuvi i la seva millor amiga. El Pablo, jove guàrdia civil que tot just sortir de l'acadèmia ha estat destinat a Torrelodones, prop de la seva mare malalta. formarà part del grup que investigarà la desaparició de la Marta.

  En aquesta primera novel·la de Sergio Negro no només la Marta i el Pablo són protagonistes, també altres personatges que formen part de la comunitat veïnal de Torrelodones: la Lucía, embarassada de vuit mesos i el seu marit Eduardo, de família amb recursos, i ell arquitecte d'èxit; els pares de la Marta; i també alguns dels convidats a la festa d'anviersari de la Lucía. 

  Vaig conèixer aquest llibre arran de la publicació del seu autor a Instagram, la seva primera novel·la que haig de dir que m'ha sorprès gratament, sobretot per la manera en què està escrita, senzilla però madura amb quasi cinc-centes pàgines. Potser seria una mica agossarat per part meva dir que m'ha recordat alguns autors de novel·la d'intriga semblants a Joel Dicker, però així m'ho ha semblat. Un bon inici per a un escriptor de qui espero alguna altra novel·la. 

La passadora

   

  

Un cop acabada la Guerra Civil, al poble de Bescaran, a l'Alt Urgell, la vida no és fàcil pels que són del bàndol republicà. El pare de la Sol ha hagut de marxar a França per evitar repressalies dels guanyadors, que dominen el poble. Això fa que la vida de la família sigui difícil, resulta complicat tirar endavant la petita granja amb la mare i els dos germans. Un dia, en un camí de muntanya, la Sol veu com un perillós individu que està en el seu poble viola i assassina una dona jueva que fugia de la guerra a França. La Sol es veu obligada a fugir de casa i es refugia a Andorra, on col·laborarà amb un grup de contrabandistes que a més de passar mercaderies per la frontera també ajuden a jueus que fugen de la invasió nazi a França.

  Aquesta novel·la ha estat un gran descobriment, està basada en fets reals  i parla del paper dels passadors, alguns d'ells dones com la Sol, que van ajudar gent que fugia de la Segona Guerra Mundial, travessant els Pirineus per difícils passos de muntanya per evitar el control fronterer. Personalment desconeixia l'existència d'aquests tipus de xarxes, així com el paper d'Andorra, en teoria neutral, en tots aquests fets. Al final del llibre, en una nota històrica, l'autora explica com s'ha documentat per escriure la novel·la i com alguns dels personatges que hi apareixen estan inspirats en persones que realment van existir i van tenir un paper en aquestes xarxes. Una lectura molt recomanable.

Acte de fe

  Dues famílies jueves estan celebrant el casament dels seus fills a Sevilla. Mentrestant, un grup de cristians exaltats comencen el saqueig al call de la ciutat, els convidats, les famílies i les mateixos nuvis han de fugir per salvar la vida. Vuitanta anys després, a la mateixa ciutat de Sevilla i sota el regnat dels Reis Catòlics, el jove estudiant de teologia Manuel prepara un viatge cap a Terol amb el seu company d'estudis Esteban, on estan convidats al casament d'un altre company, en Calixt. Al mateix temps ha començat el primer acte de fe a la ciutat de Sevilla, on diverses persones són acusades de falsos conversos al cristianisme i de practicar en secret la religió jueva. Aquest fet i el viatge cap a Terol canviaran profundament la vida d'en Manuel. 

  Em va costar una mica decidir-me a llegir una novel·la ambientada en l'època medieval, fa anys n'havia llegit unes quantes que em van agradar però ara ja fa temps que no en llegia cap, i a més aquesta del Sergi Belbel té una mica més de cinc-centes pàgines. Malgrat les meves inicials reticències, puc dir hores d'ara que he llegit una gran novel·la que m'ha enganxat des de la primera pàgina. És impressionant llegir com mica en mica es va crear el tribunal de la Inquisició i com actuava, amb una gran dosi de fanatisme religiós i un rerefons econòmic, atès que la majoria de condemnats, jueus, disposaven de bones fortunes, que un cop condemnats passaven a formar part del patrimoni de l'Esglèsia. De fet, alguns dels arguments dels inquisidors a dia d'avui malauradament encara es poden sentir convenientment actualitzats en boca d'alguns personatges a les xarxes.

  En definitiva, gran novel·la de Sergi Belbel, autor que he conegut fa poc amb Morir-ne disset, Acte de fe és molt recomanable.