dissabte, 24 de gener del 2015

L'analfabeta que va salvar un país


    La Nombeko viu a Soweto, d'on no ha sortit mai, i malgrat ser analfabeta i filla d'una mare enganxada als dissolvents es pot considerar afortunada perquè té feina: buidar les latrines del sector B del gueto. La Nombeko és una nena espavilada i un geni amb els números, cosa que la portarà a un destí molt diferent del que esperen qualsevol dels seus veïns.
    Així és com comença aquesta disparatada i esperpèntica segona novel·la de Jonas Jonasson, seguint la mateixa línia de L'avi de cent anys que es va escapar per la finestra, però molt més inversemblant, tot i que en cap moment pretén ser realista. Més aviat és com un còmic de revista satírica novel·lat, on tots reben la seva ració d'irònica crítica: el govern sud-africà de l'apartheid, els països amb armament nuclear i els que el volen tenir, els serveis secrets israelians, els governants que només miren el propi interès i mai el del seu poble, els comunistes, els capitalistes i els anarquistes.
    Ni de bon tros m'ha agradat tant com L'avi..., només he mantingut l'interès els primers capítols, crec que l'autor s'ha passat de llarg en voler ser fidel a l'estil que tan èxit li ha donat. Tanmateix fa passar una bona estona i arrenca algun somriure de tant en tant.

4 comentaris:

  1. Ostres, doncs a mi em va semblar molt semblant i igual d'absorbent que el primer. És clar que si es repeteix massa es pot tenir la sensació que et donen gat per llebre, però com és un llibre amb l'única ambició de divertir i distreure explicant d'una altra manera la història, ja m'agrada que repeteixi les formes. Ja veig que si treu un tercer aquí tu t'ho pensaràs dos cops i jo sí que el llegiré.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs l'has encertat ben bé Xexu. Un cop acabat el llibre he tornat a llegir la teva ressenya i veig que hem tingut sensacions ben diferents, no sé si haurà un tercer en la mateixa línia però dubto que ho llegeixi, depèn de l'humor que tingui.

      Elimina
  2. No he llegit cap del dos i mira que en el que coincideixen totes les ressenyes és en que es tracte d'uns llibres entretinguts i divertits. No sé, aquest tipus d’humor, no m’acaba de convèncer, de moment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un humor una mica especial, grotesc i absurd, però la seva gràcia rau en tot allò de què es burla l'autor i que són situacions reals amb un altre punt de vista. I literàriament no aporta res, així que si no et convenç no crec que valgui la pena que ho intentis.

      Elimina