dissabte, 26 d’abril del 2014

Una mujer difícil

    Feia molt temps que volia llegir aquest llibre, des que vaig llegir Las normas de la casa de la sidra, però últimament m'ho penso molt abans de començar un llibre de més de 400 pàgines. Fins que em van fer un regal solidari, és d'una botiga de llibres de segona mà que inverteix els beneficis en projectes socials.
    I no he quedat gens decebuda, John Irving és un autor mundialment reconegut, tot i que això no és cap garantia per a què un llibre agradi. En tot cas, Una mujer difícil ha estat una lectura plaent, malgrat el fil argumental, amb una història d'allò més trista: Ted i Marion han perdut els seus dos fills adolescents en un tràgic accident de cotxe. Ted ho va superant mica en mica gràcies a les moltes infidelitats que va buscant amb mares joves que se li acosten continuament, ja que és escriptor i dibuixant de llibres infantils (que, per cert, són una mica especials, tot s'ha de dir, més aviat semblen històries de terror per a nens). Marion va deixant passar els dies enfonsada en la seva pena i revivint el passat amb les fotos dels seus fills penjades per tota la casa, mentre li explica a la seva filla de quatre anys Ruth, nascuda després de la mort dels dos germans, la història i el perquè de cadascuna de les fotos.
    Tot i que no ho pugui semblar a primera vista, la novel·la destil·la un sentit del humor molt especial, i algunes situacions resulten veritablement còmiques, sobretot les associades a les aventures d'en Ted, un personatge d'allò més especial, que contracta com a ajudant durant un estiu un jove estudiant de setze anys que acaba enamorant-se (i no només platònicament) de Marion; de fet, la relació entre Marion i el jove Eddie O'Hara és provocada i tolerada expressament per en Ted...
    Una de les coses que més m'ha agradat d'aquest llibre és que no hi ha un únic protagonista, sinó que l'autor aprofondeix en la personalitat de Marion, Ted, Ruth i Eddie O'Hare de la mateixa manera, sense que cap d'ells sigui el principal, cosa que no passa en la majoria de novel·les que he llegit fins ara.

6 comentaris:

  1. Ostres, s'ha perdut el comentari que et vaig deixar fa dies, no és el primer cop que em passa, últimament m'ha passat en altrres blog :(

    Aquest és l´'unic llibre que he llegit de l'autor, em va agradar força. Tens raó amb això del protagonista, va canvian a mesura que passa el relat.

    M'apunto "Las normas de la casa de la sidra" per quan trobi el moment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si haig d'escollir entre totes dues, "Las normas..." em va agradar més, però totes dues són molt bones, aquest senyor escriu molt bé ;)

      Elimina
  2. Bones Botika!
    Fa temps que vaig llegir Una dona difícil, però recordo molt bé com em va agradar la primera part, és exquisida. Parlo de quan la Ruth és petita. I m'he fixat que és la part que has comentat, que no dius res de la part de quan la Ruth és adulta, així que crec que coincidim amb les sensacions que ens va donar, que és que la segona part no és tan destacable.
    Sobre els contes que fa Ted, algun s'ha publicat de veritat (t'ho dic com a curiositat que potser t'agradaria saber).
    Salutacions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament, coincidim, la primera part és d'allò més genuïna i divertida, diferent.
      I sobre en Ted, és que ha existit de veritat??? O els seus contes són d'en Irving??? A més són uns contes una mica especials, com per fer por, una mica estranys anant adreçats a nens.

      Elimina
    2. Són escrits per l'Irving. Mira, et deixo l'enllaç de Tusquets sobre El ruido que hace alguien cuando no quiere hacer ruido: http://www.tusquetseditores.com/titulos/fuera-de-coleccion-el-ruido-que-hace-alguien-cuando-no-quiere-hacer-ruido

      Si que són un xic rarets hehehe però mira, fa gràcia. Jo m'imagino comprant-li aquest a la meva filla i de gran deixant-li Una dona difícil. Potser tindria una sensació una mica estranya, especial. O potser no!

      Elimina