divendres, 19 d’abril del 2013

El puente de los asesinos


    Última entrega de les aventures del capità Alatriste (que no és capità), antiheroi per excel·lència del començament del declivi de l'imperi espanyol. Seguint la línia de les anteriors, aquesta novel·la ens presenta un encara jove Íñigo Balboa més madur, fent de mercenari  amb el capità i els seus inseparables companys de fatigues, de les intrigues i conspiracions dels grans dominants de la política, com el conde-duque de Olivares. I en aquest cas s'afegeix la presència de Francisco de Quevedo, que també participa encara que només al començament.

    Resulta curiosa la manera d'escriure que utilitza Pérez-Reverte, amb un castellà ric en matissos, amb moltes paraules que no tinc ni idea què volen dir ni penso buscar-les, però que fan goig, tot imaginant personatges de capa i espasa parlant així. Alguna d'aquestes paraules i frases sí que són dignes de mencionar, com aquesta: " Justo en ese momento, con un mandoble casi despectivo, lo desarmaba de su espada y le ponía la punta del acero en la gola, con ojos de matar". Cosa que em va portar a consultar el diccionari de La Real Academia de la Lengua Española, i efectivament, gola vol dir exactament el mateix que en català.
    No costa gaire imaginar a Viggo Mortensen apuntant amb la punta de l'espasa al coll d'algun malvat, mirant-lo amb els seus ulls clars (glaucos, segons  repeteix bastant sovint l'autor).
    En resum, una lectura agradable, sempre i quan agradi aquest tipus de novel·la, que és una mica especial, no recomanable per a tot tipus de lectors. Jo he llegit tota la sèrie fins ara publicada i m'ha agrada, tot i que hi ha alguna part excessivament descriptiva, però que suposo que molt ben treballada per l'autor.

2 comentaris:

  1. No he llegit res de l'autor, m'ha fet una mica de mandra posar-m'hi però reconec que aquests aspectes de la llengua que dius m'atrau força. Em passa com en les novel·les de Víctor Català, Narcís Oller... que utilitzen el català anterior al Fabra i m'és molt agradable de llegir. La diferència és que en Reverte és un escriptor actual i això té la seva gràcia. Les descripcions ben fetes m'agraden força :-)


    Suposo que s'ha de començar per ordre amb l'Ala Triste, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és millor començar pel primer, potser el més fàcil de llegir, "El sol de Breda" és el més espès pel meu gust. Et sents transportat en el temps, i pels més mandrosos hi ha versió còmic, però crec que aquest no és el teu cas ;)

      Elimina