dimecres, 31 d’octubre del 2012

Las normas de la casa de la sidra


    Aquest és un altre d'aquells llibres que volten per casa i que un dia van a parar a la tauleta de nit per ser llegit quan li arriba el seu moment, moment que s'ha fet esperar a causa del seu gruix (632 pàgines) i la lletra tan petita de l'edició que tinc.

    L'hospital de St. Clouds és, a més d'una maternitat, un orfanat on les mares que no volen els seus fills els deixen esperant per a ells un futur millor del que elles els poden oferir. El doctor Larch les tracta amb tot el respecte alhora que practica, de manera clandestina, avortaments gratuïts a totes aquelles dones que li demanen. El doctor Larch té un especial afecte per en Homer Wells, un dels orfes que s'ha fet adult sense que cap de les possibilitats d'adopció de què ha gaudit hagin prosperat satisfactòriament. Li ensenya tot el que sap de medicina i espera en secret que sigui el seu succesor al cap de l'hospital. Però un dia una parella benestant que ha anat a avortar a l'hospital ofereix acull a casa seva per a en Homer, que se'n va a viure amb ells, a la seva plantació de pomers, on aprendrà tot allò de la vida que no ha conegut fins ara. Com a rerefons, Irving planteja el dilema moral que suposa avortar o no, ajudar a les dones que ho volen fer, la seva legalitat, inclús l'objecció de conciència que pot exercir un metge.
    Las normas de la casa de la sidra, també conegut com Príncipes de Maine, reyes de Nueva Inglaterra, ha estat una grata descoberta, sobretot tenint en compte que no he vist la pel·lícula i que no tenia cap idea preconcebuda sobre aquest llibre, de lectura amena i entretinguda però alhora molt ben elaborada, tot i que a vegades, sobretot l'últim terç del llibre, pots tenir la sensació d'estar llegint un culebrón. Haig de reconéixer que tots els procediments mèdics que s'expliquen estan molt ben documentats per Irving, ja que el seu avi va ser un reconegut obstetra. 
    Per cert, no espereu trobar quines són aquestes normes ni on està la casa de la sidra fins que no s'arriba a la meitat del llibre. I he escollit una foto de la pel·lícula que m'ha semblat que il·lustra millor aquesta ressenya que la portada de l'edició que tinc, força lletja i plena d'errades tipogràfiques.

2 comentaris:

  1. Només he llegit Una dona difícil de l'Irving, en general em va agradar. Aquest de moment el deixo, tinc molts llibres pendents i començats.
    La peli tampoc l'he vist.

    Bona castanyada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Te'l recomano per quan tinguis la llista de pendents una mica buida, cosa difícil entre els/les que ens agrada molt i molt llegir, sempre tenim llistes que mai s'escurcen ;)
      Gràcies, igualment!

      Elimina