Aigua bruta

    En Camil és un filòleg que treballa recollint argot per a l'Acadèmia d'Estudis Catalans, i per fer-ho viatja d'un poble a un altre amb la seva potent moto. Per atzar es troba davant d'un cas una mica estrany: un vilatà d'un dels pobles que visita mor per una malaltia desenvolupada molt ràpidament, i casualment en aquest poble una empresa farmacèutica aboca els seus residus a la riera per on pasejava habitualment el mort. Tot això porta en Camil a deixar una mica de banda la seva recerca de mots per ficar-se en una investigació que li portarà més d'un mal de cap.
    El protagonista és un detectiu tan atípic i peculiar com els personatges que l'envolten: la Juli, estudiant que li fa d'ajudant i més espavilada del que sembla; la Teresa, la seva cap; en Richi, policia pluriempleat i font inesgotable de l'argot del carrer; i sobretot la padrina, venerable velleta mallorquina amb qui viu en Camil i que dedica tot el seu temps a llegir llibres de lladres i serenos. 
    Aquesta novel·la, de gènere negre, m'ha semblat molt entretinguda, amb una bona dosi de sentit de l'humor, ben documentada des del punt de vista científic i fàcil de llegir, barrejant argot del carrer amb paraules poc o gens habituals, pròpies d'un filòleg. Espero poder llegir aviat el nou llibre de Pau Vidal, Fronts oberts, amb el mateix protagonista. I espero que surti també la padrina, només per llegir-la com parla ja val la pena.