dissabte, 24 de juny de 2017

Recordarán tu nombre

Resultado de imagen de recordaran tu nombre libro    La història d'Espanya durant la primera part del segle XX és una assignatura que no em van ensenyar com cal a l'escola. A causa d'això abans de llegir aquest llibre desconeixia per complet qui era José Aranguren Roldán, el protagonista de Recordarán tu nombre, últim llibre de Lorenzo Silva, un autor a qui m'agrada seguir, més per la saga de Bevilacqua i Chamorro que per les altres novel·les que ha escrit, moltes de les quals també he llegit.
    En aquest nou llibre, Silva dedica els primers capítols a explicar el perquè va decidir escriure sobre Aranguren, general de la Guàrdia Civil destinat a Barcelona quan va escletar la Guerra Civil: la seva pròpia història familiar, amb dos avis que van formar part de l'exèrcit i de la policia i que van ser contemporanis d'Aranguren, amb qui també probablement van coincidir en algun moment de les seves vides. Els capítols següents estan dedicats ja no només a la biografia d'Aranguren sinó també a episodis i persones de la història contemporània que van estar relacionats amb el general en un moment o altre, directa o indirectament, i que formen part de la conjuntura històrica que permet entendre els precedents, com i perquè es van produir els fets del 18 de juliol de 1936. La importància històrica d'Aranguren recau en que en tot moment es va mantenir fidel a la legalitat política del moment, la República, fet que li va costar la vida un cop acabada la guerra. A més de la figura militar que va representar, Lorenzo Silva fa un retrat d'Aranguren com a persona, retratant un home de fortes conviccions personals, fill, espòs, pare i avi, respectuós sempre amb els règims polítics que va conéixer, i a qui la vida va donar també forts cops difícils de superar, com la mort d'alguns dels seus fills.
    Com a relat històric és un llibre que està molt bé, tot i que difícil de seguir per la quantitat de persones, càrrecs militars i polítics, que apareixen. Especialment complicats són els capítols dedicats a la guerra en el nord d'Àfrica, on molts dels militars implicats en el cop d'estat del 18 de juliol del 1936 van participar, resulta difícil entrendre l'estratègia militar, la ubicació de les petites batalles, escaramusses i batusses diverses entre l'exèrcit espanyol i les diferents tribus i caps del nord del Marroc. Ha estat una lectura farragosa per mi, tot i que no voldria treure-li el mèrit que té a l'autor, a qui suposo i sembla molt ben documentat sobre Aranguren, tot i que m'ha costat Déu i ajuda acabar-ho he volgut seguir fins al final per acabar d'entendre, dins les meves limitades possibilitats, la figura i la importància històrica del general Aranguren.

dilluns, 5 de juny de 2017

Beltenelbros

Resultado de imagen de beltenebros libro
    Han passat uns quants anys des del final de la guerra civil; Darman, antic capità de l'exèrcit de la República, rep l'encàrrec d'eliminar un traïdor a la resistència comunista. Des del seu tranquil retir a Anglaterra i per complir amb l'ordre que li han donat, Darman haurà d'emprendre un camí que el portarà a retrobar-se amb fantasmes del seu passat en tornar a Madrid, una ciutat que ha canviat molt des que va fugir a finals de la guerra, endinsant-se en una persecució dura i angoixant que el portarà al límit.
  A Beltenebros la narració és lenta, alternant passat i present, descriptiva i profunda, fins al punt que el lector se sent com si fos dins del cap del protagonista, dins les seves pors, les seves angoixes, amb tristos records que pesen massa; Darman s'ha d'enfrontar a foscos enemics: "Beltenebros, el príncipe de las tinieblas, el que habita y mira en la oscuridad, sin más luz que la de los cigarrillos que resplandecen como ojos." 
   Fa molts anys vaig llegir Plenilunio, en tinc un bon record i Antonio Muñoz Molina havia quedat en la llista d'autors que algun dia volia repetir, i de fet ho vaig intentar amb La noche de los tiempos, però és una novel·la molt llarga i no la vaig agafar en un bon moment; Carlota Fainberg em va resultar una mica decebedor però tot i així ho he volgut tornar a intentar. L'experiència amb Beltenebros, que té 256 pàgines, ha estat bona, Muñoz Molina és un gran escriptor tot i que no ho recomanaria per a tots els públics, ja que a vegades la seva manera d'escriure pot resultar feixuga. 

 

diumenge, 21 de maig de 2017

Los mares del sur

Resultado de imagen de los mares del sur manuel vazquez montalban
    El cadàver de l'empresari Stuart Pedrell apareix en un solar abandonat del barri de la Trinitat amb ferides d'arma blanca. A banda de la investigació policial, el detectiu Pepe Carvalho rep l'encàrrec per part de la vídua d'esbrinar què va passar en l'últim any de vida de l'empresari, que en teoria havia patit una crisi existencial i havia marxat als mars del sud, seguint l'exemple de Gauguin.

   Feia temps que volia llegir Vázquez Montalbán, com a entusiasta lectora de novel·la negra que sóc, i he escollit aquesta per ser la més celebrada de la saga de Pepe Carvalho, i ha estat un encert. Sembla mentida com en tan poques pàgines es poden dir tantes coses, tant del protagonista i la seva peculiar manera de ser (crema cada dia un llibre de la seva biblioteca en la llar de foc), com de la societat barcelonina de 1979, tant de l'alta burgesia a la qual pertany el mort, com de la classe obrera que viu en un barri imaginari però real de la perifèria de la ciutat construït precisament per una empresa de la víctima.
   Sens dubte no serà el meu últim Carvalho, personatge singular amb una forta personalitat i que segurament té trets del mateix Manuel Vázquez Montalbán, com la passió per la gastronomia o el passat polític d'esquerres.

dilluns, 15 de maig de 2017

El professor d'història

Resultado de imagen de el professor d'historia joan f mira   Un professor d'història de la Universitat de València pateix un accident lleu a l'entrada de la facultat. Aquest incident, aparentment sense importància, fa que el professor reflexioni i ajorni el seu retorn a les classes.
   Poca cosa més puc dir d'un llibre que he deixat a la pàgina 49 de 308, i no perquè pensi que no és una bona lectura, ans al contrari, està molt ben escrit i convida a la reflexió sobre la societat actual, no és un simple entreteniment. El que m'ha passat és que les seves frases llargues i profundes, la manca de diàleg i el moment personal que m'ha generat com a lectora Patria fa que ara mateix no sigui el millor moment per treure-li tot el suc, que en té i de sobres. Segurament hi retorni més endavant.

diumenge, 7 de maig de 2017

Patria

Resultado de imagen de patria fernando aramburu
  Amb l'anunci d'ETA de la seva decisió de l'abandonament de la lluita armada, Bittori decideix que ha arribat el moment de tornar al seu poble, d'on va marxar després de la mort del seu marit, el Txato, a mans d'un terrorista. La presència de Bittori en el poble genera inquietud en alguns dels seus habitants, especialment en qui va ser la seva millor amiga Miren, mare d'un jove empresonat per terrorisme i de qui Bittori sospita que va participar en la mort del Txato. La relació entre Bittori i Miren, bones amigues des de la infància, es va anar deteriorant progressivament a mesura que Miren s'anava radicalitzant en recolzar completament el seu fill gran. El retorn de Bittori al poble és progressiu, cada dia agafa l'autobús des de San Sebastián fins al seu poble, on passa unes hores en la seva casa, i després torna, a explicar-li al Txato en la seva tomba com està tot, com han canviat les botigues, qui la saluda pel carrer i qui li gira la cara, el mossèn que li aconsella no tornar per no obrir velles ferides.

    Amb aquesta base Fernando Aramburu ha escrit una història dura, tan dura com la realitat, on cadascú dels personatges té una motivació per fer el que fa en un entorn que condiciona fortament el comportament de moltes persones. No només Bittori i Miren són protagonistes, també les dues famílies, marits i fills, personatges treballats tant o més que elles.
    Ja feia temps que havia llegit en algun lloc que Patria era un bon llibre, que si èxit de vendes, etc. Com ens passa a molts lectors independents que llegim el que ens dona la gana, la publicitat excessiva fa que en cas de decidir llegir un best-seller ho fem amb molta prevenció i amb un profund ull crític. En l'últim moment vaig decidir que aquest llibre seria el meu regal de Sant Jordi i la veritat és que ho recordaré durant molt temps, l'he trobat especial, m'ha enganxat com feia temps que no ho feia cap llibre, m'ha fet reflexionar i recordar quan era jove i escoltava les notícies dels atemptats d'ETA, les negociacions, la dispersió dels presos, i tantes altres que van marcar una època en la història d'Espanya. No sé si és un bon llibre però com a mínim no deixa lloc a la indiferència.

dilluns, 24 d’abril de 2017

De Sant Jordi 2017 i de premi Cervantes


Resultado de imagen de rosas sant jordi libros

    Aquest any la meva collita de Sant Jordi no ha estat molt abundant, cosa que en el fons no m'importa gens perquè em passo tot l'any mirant i comprant llibres, fins que els prestatges s'enfonsin pel pes de la cultura. Casualment, el número 1 en vendes en castellà ha estat també el meu número 1, es a dir, Patria de Fernando Aramburu, i que penso començar a llegir tan aviat com pugui.

    Per altra banda, divendres passat va tenir lloc la cerimònia d'entrega del premi Cervantes a Eduardo Mendoza, un senyor que sap escriure molt bé tot i que el que he llegit d'ell fins ara no m'acaba de fer el pes, sobretot a mesura que he anat avançant en les seves lectures. Llegint les notícies vaig anar a parar al discurs que va fer en l'entrega del premi, del qual destacaria una frase que m'ha cridat l'atenció:
Resultado de imagen de eduardo mendoza premio cervantes
  "Yo creo ser un modelo de sensatez y creo que los demás están como una regadera, y por ese motivo vivo perplejo y atemorizado por cómo está el mundo".

   Frase molt simple i que defineix no només el seu estat d'ànim sinó el de moltes més persones, inclosa jo mateixa.

   Espero que Sant Jordi hagi estat molt profitós per a tothom.

dijous, 20 d’abril de 2017

Eclipse total

Resultado de imagen de eclipse total libro
   El 20 de juliol de 1963 es va produir en una zona de l'estat nordamericà de Maine un eclipsi total de sol, fet que va provocar que en l'illa de Little Tall molta gent anés a veure aquest insòlit fet en una zona privilegiada per a la seva observació. Quasi bé trenta anys després, Dolores Clairborne es troba declarant davant de la policia de Little Tall per un crim que ella afirma no haver comés. La narració és durant tota la lectura, on no hi ha lloc a la pausa, és el monòleg de la Dolores intentant demostrar la seva innocència, i per això haurà de tirar molt enrere en el temps, inclús abans que es produís el famós eclipsi.

   Stephen King no és ni molt menys un dels meus autors preferits, més que res perquè no m'agrada el gènere de terror, que suposo que són la majoria dels seus llibres. Tot i això, en un moment d'aquells de no sé quin llibre començar ara, no em ve de gust res del que tinc a la pila de lectures pendents, trobo una edició d'aquelles que fa un munt de temps venien amb El Periódico de diumenge d'Eclipse total, llegeixo la contraportada i penso que no pinta malament. I m'he trobat, per sorpresa meva, amb una novel·la que no té res de terror i sí una mica de novel·la negra. A més, la manera com està escrit, sense capítols i amb la Dolores parlant sense parar, fa venir ganes de no parar de llegir fins al final. Recomanable per a tothom i sense fenòmens paranormals.