diumenge, 21 de maig de 2017

Los mares del sur

Resultado de imagen de los mares del sur manuel vazquez montalban
    El cadàver de l'empresari Stuart Pedrell apareix en un solar abandonat del barri de la Trinitat amb ferides d'arma blanca. A banda de la investigació policial, el detectiu Pepe Carvalho rep l'encàrrec per part de la vídua d'esbrinar què va passar en l'últim any de vida de l'empresari, que en teoria havia patit una crisi existencial i havia marxat als mars del sud, seguint l'exemple de Gauguin.

   Feia temps que volia llegir Vázquez Montalbán, com a entusiasta lectora de novel·la negra que sóc, i he escollit aquesta per ser la més celebrada de la saga de Pepe Carvalho, i ha estat un encert. Sembla mentida com en tan poques pàgines es poden dir tantes coses, tant del protagonista i la seva peculiar manera de ser (crema cada dia un llibre de la seva biblioteca en la llar de foc), com de la societat barcelonina de 1979, tant de l'alta burgesia a la qual pertany el mort, com de la classe obrera que viu en un barri imaginari però real de la perifèria de la ciutat construït precisament per una empresa de la víctima.
   Sens dubte no serà el meu últim Carvalho, personatge singular amb una forta personalitat i que segurament té trets del mateix Manuel Vázquez Montalbán, com la passió per la gastronomia o el passat polític d'esquerres.

dilluns, 15 de maig de 2017

El professor d'història

Resultado de imagen de el professor d'historia joan f mira   Un professor d'història de la Universitat de València pateix un accident lleu a l'entrada de la facultat. Aquest incident, aparentment sense importància, fa que el professor reflexioni i ajorni el seu retorn a les classes.
   Poca cosa més puc dir d'un llibre que he deixat a la pàgina 49 de 308, i no perquè pensi que no és una bona lectura, ans al contrari, està molt ben escrit i convida a la reflexió sobre la societat actual, no és un simple entreteniment. El que m'ha passat és que les seves frases llargues i profundes, la manca de diàleg i el moment personal que m'ha generat com a lectora Patria fa que ara mateix no sigui el millor moment per treure-li tot el suc, que en té i de sobres. Segurament hi retorni més endavant.

diumenge, 7 de maig de 2017

Patria

Resultado de imagen de patria fernando aramburu
  Amb l'anunci d'ETA de la seva decisió de l'abandonament de la lluita armada, Bittori decideix que ha arribat el moment de tornar al seu poble, d'on va marxar després de la mort del seu marit, el Txato, a mans d'un terrorista. La presència de Bittori en el poble genera inquietud en alguns dels seus habitants, especialment en qui va ser la seva millor amiga Miren, mare d'un jove empresonat per terrorisme i de qui Bittori sospita que va participar en la mort del Txato. La relació entre Bittori i Miren, bones amigues des de la infància, es va anar deteriorant progressivament a mesura que Miren s'anava radicalitzant en recolzar completament el seu fill gran. El retorn de Bittori al poble és progressiu, cada dia agafa l'autobús des de San Sebastián fins al seu poble, on passa unes hores en la seva casa, i després torna, a explicar-li al Txato en la seva tomba com està tot, com han canviat les botigues, qui la saluda pel carrer i qui li gira la cara, el mossèn que li aconsella no tornar per no obrir velles ferides.

    Amb aquesta base Fernando Aramburu ha escrit una història dura, tan dura com la realitat, on cadascú dels personatges té una motivació per fer el que fa en un entorn que condiciona fortament el comportament de moltes persones. No només Bittori i Miren són protagonistes, també les dues famílies, marits i fills, personatges treballats tant o més que elles.
    Ja feia temps que havia llegit en algun lloc que Patria era un bon llibre, que si èxit de vendes, etc. Com ens passa a molts lectors independents que llegim el que ens dona la gana, la publicitat excessiva fa que en cas de decidir llegir un best-seller ho fem amb molta prevenció i amb un profund ull crític. En l'últim moment vaig decidir que aquest llibre seria el meu regal de Sant Jordi i la veritat és que ho recordaré durant molt temps, l'he trobat especial, m'ha enganxat com feia temps que no ho feia cap llibre, m'ha fet reflexionar i recordar quan era jove i escoltava les notícies dels atemptats d'ETA, les negociacions, la dispersió dels presos, i tantes altres que van marcar una època en la història d'Espanya. No sé si és un bon llibre però com a mínim no deixa lloc a la indiferència.

dilluns, 24 d’abril de 2017

De Sant Jordi 2017 i de premi Cervantes


Resultado de imagen de rosas sant jordi libros

    Aquest any la meva collita de Sant Jordi no ha estat molt abundant, cosa que en el fons no m'importa gens perquè em passo tot l'any mirant i comprant llibres, fins que els prestatges s'enfonsin pel pes de la cultura. Casualment, el número 1 en vendes en castellà ha estat també el meu número 1, es a dir, Patria de Fernando Aramburu, i que penso començar a llegir tan aviat com pugui.

    Per altra banda, divendres passat va tenir lloc la cerimònia d'entrega del premi Cervantes a Eduardo Mendoza, un senyor que sap escriure molt bé tot i que el que he llegit d'ell fins ara no m'acaba de fer el pes, sobretot a mesura que he anat avançant en les seves lectures. Llegint les notícies vaig anar a parar al discurs que va fer en l'entrega del premi, del qual destacaria una frase que m'ha cridat l'atenció:
Resultado de imagen de eduardo mendoza premio cervantes
  "Yo creo ser un modelo de sensatez y creo que los demás están como una regadera, y por ese motivo vivo perplejo y atemorizado por cómo está el mundo".

   Frase molt simple i que defineix no només el seu estat d'ànim sinó el de moltes més persones, inclosa jo mateixa.

   Espero que Sant Jordi hagi estat molt profitós per a tothom.

dijous, 20 d’abril de 2017

Eclipse total

Resultado de imagen de eclipse total libro
   El 20 de juliol de 1963 es va produir en una zona de l'estat nordamericà de Maine un eclipsi total de sol, fet que va provocar que en l'illa de Little Tall molta gent anés a veure aquest insòlit fet en una zona privilegiada per a la seva observació. Quasi bé trenta anys després, Dolores Clairborne es troba declarant davant de la policia de Little Tall per un crim que ella afirma no haver comés. La narració és durant tota la lectura, on no hi ha lloc a la pausa, és el monòleg de la Dolores intentant demostrar la seva innocència, i per això haurà de tirar molt enrere en el temps, inclús abans que es produís el famós eclipsi.

   Stephen King no és ni molt menys un dels meus autors preferits, més que res perquè no m'agrada el gènere de terror, que suposo que són la majoria dels seus llibres. Tot i això, en un moment d'aquells de no sé quin llibre començar ara, no em ve de gust res del que tinc a la pila de lectures pendents, trobo una edició d'aquelles que fa un munt de temps venien amb El Periódico de diumenge d'Eclipse total, llegeixo la contraportada i penso que no pinta malament. I m'he trobat, per sorpresa meva, amb una novel·la que no té res de terror i sí una mica de novel·la negra. A més, la manera com està escrit, sense capítols i amb la Dolores parlant sense parar, fa venir ganes de no parar de llegir fins al final. Recomanable per a tothom i sense fenòmens paranormals.

   

dimarts, 11 d’abril de 2017

La violència justa

Resultado de imagen de la violencia justa
    Alexis Rodon és un expolicia cap de seguretat d'uns grans magatzems; va haver de deixar la policia arran d'un cas en què va perdre els estreps i va maltractar un segrestador de nenes. Teresa Olivella és una dona amb un passat tràgic, amb un exmarit que la maltractava i que va perdre el seu únic fill en un accident de cotxe on ella mateixa conduïa. Aquests dos personatges van narrant cadascún en un capítol rere l'altre la seva situació personal, com les seves vides es creuaran i com els portaran a veure's involucrats en determinades situacions on, com diu el títol, hauran d'aplicar la violència justa; o potser més.
   Novel·la negra negríssima, amb un protagonista íntegre però que no pot tolerar determinades situacions i que es veurà implicat en la investigació d'una trama de segrest i prostitució infantil, Rodon és un típic personatge de pel·lícula que a vegades pot resultar una mica inversemblant però que no decep en cap moment. L'equilibri mental de la Teresa penja d'un fil, coneix el passat del Rodon per la premsa i pensa que ell és la persona que necessita per intentar superar el passat que la turmenta.
   La violència justa és una novel·la molt violenta, amb una trama complexa i ben desenvolupada on apareixen tots els personatges que hom espera que apareguin: jutges, proxenetes i prostitutes, polis corruptes i d'altres íntegres. Tot això dins l'àmbit més proper, pels carrers de Barcelona, on no resulta difícil imaginar els protagonistes. Ja puc esborrar aquest llibre de la llista de pendents de llegir, amb la satisfacció d'haver gaudit d'una molt bona lectura que m'ha enganxat des del primer moment i en cap moment m'ha decebut.

divendres, 24 de març de 2017

Instrucciones para una ola de calor

Resultado de imagen de instrucciones para una ola de calor    A l'estiu de 1976, Londres pateix una forta onada de calor que fa que el govern hagi de pendre mesures especials, com les restriccions d'aigua. És durant aquests dies que Robert Riordan, un senyor jubilat, casat i pare de tres fills ja adults, surt a comprar el diari però no torna a casa, cosa que ocasiona un gran daltabaix familiar. La seva dona, molt trasbalsada, convoca els tres fills a casa per iniciar la recerca del pare, un home tranquil i d'hàbits molt regulars. La reunió familiar servirà als germans per retrobar-se amb la seva infantesa i adolescència, tot reobrint ferides no tancades i malentesos, i per descobrir que la seva mare amaga coses sobre el passat que mai haguessin imaginat. 
    Els quatre dies que dura la recerca de Robert serveixen a Maggie O'Farrell per posar sobre la taula tota una sèrie de temes que afecten a aquesta família com a moltes altres: l'educació dels fills, la recerca de la felicitat, la por al fracàs, així com la situació política d'Irlanda o la mala convivència entre catòlics i protestants al Regne Unit. 
     Aquest és un d'aquells llibres que tenia apuntats a la interminable llista de llibres que algun dia vull llegir, fa uns quants anys que vaig llegir L'estranya desaparició d'Esme Lennox i em va agradar com escriu l'autora. Els tres fills i els pares són pel meu gust potser una mica extrems, tot i que no deixen de reflectir els problemes que ens angoixen a tots una mica i són tan humans que m'han arribat a entendrir. I també diria que el final m'ha resultat una mica previsible. Tot i això, he gaudit d'una bona estona llegint-lo.