divendres, 13 de febrer de 2015

Els ulls grocs dels cocodrils

    La Josephine, experta en història medieval, viu una existència relativament plàcida als seus quaranta anys, amb dues filles adolescents i l'única ombra d'un marit que porta un temps a l'atur. L'Antoine, el marit, ocupa tot el seu temps en cuidar les plantes, llegir el diari, jugar als escacs amb si mateix i seduir la perruquera del barri. 
    El drama comença quan la Josephine descobreix l'afer del seu marit. Llavors s'adona de la fragilitat del seu petit món i s'haurà d'enfrontar tota sola a la vida: se sent lletja, grassa, envellida, bleda i incapaç de tirar endavant sola, sobretot en comparar-se a la seva germana Iris, bella, ociosa i feliçment casada amb un home d'èxit. A més, ha de suportat el menyspreu de la seva rígida mare i l'obstinada rebel·lia de la seva filla gran, que la culpa de la seva penosa situació.
    Tot i que la Josephine és la protagonista, tots els personatges que l'envolten, la majoria femenins, tenen un gran pes en aquesta novel·la de Katherine Pancol, entretinguda i de fàcil lectura de quasi sis-centes pàgines en edició de butxaca, i que forma part d'una trilogia formada per El vals de les tortugues i Els esquirols de Central Park estan tristos els dilluns, i que tracta principalment de la recerca de la felicitat.
    No m'agrada gaire llegir moltes opinions sobre un llibre abans de llegir-lo perquè anar amb una idea preconcebuda pot fer que no s'assoleixin les expectatives creades, ja m'ha passat més d'un cop, és per això que fins que no l'he acabat no he sabut que fins i tot hi ha una pel·lícula. 
    Un altre cop he caigut de quatre grapes en una trilogia, però els altres dos llibres els deixo per més endavant, si és que els arribo a llegir, i no perquè no m'hagi agradat, sinó perquè ara em ve de gust alguna cosa una mica diferent.

2 comentaris:

  1. Recordo que quan van sortir me’ls vaig mirar, més per les tapes cridaneres i modernes que pel seu contingut, que no recordava fins ara que he llegit la ressenya. Sembla una lectura entretinguda, el reservo per quan necessiti un llibre com aquest.
    Si el llibre s’ho val les trilogies no em fan mandra (encara que no sigui ràpida a llegir-los), sinó, m’emprenyen una mica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has fet un pensament molt pràctic, si no esculls el moment adequat per llegir-lo pot resultar una mica superficial o fins i tot amb un toc de nove.la rosa. Però distreu força i a vegades és el que necessitem.

      Elimina