diumenge, 11 de març de 2012

Come, reza, ama


    Liz és una jove escriptora molt i molt infeliç malgrat que sembli que ho té tot a la vida: una bonica casa, un marit que l'estima, una feina que li agrada, i la perspectiva immediata de ser mare. Però la Liz sent que tot això no és el que ella necessita, i amb un procés molt dolorós decideix trencar amb el seu marit i amb la vida que portava fins ara. Tot i això, no aconsegueix l'equilibri i pau interior que busca, i després d'uns mesos d'alts i baixos decideix marxar a la recerca de la pau espiritual en un viatge dividit en tres etapes: la primera (come) la porta cap a Itàlia, on descobreix el plaer de la conversa i la bona taula; en la segona (reza), viatja cap a l'Índia, a un centre de meditació i ioga, on aprendrà a controlar la seva turmentada ment; i en la tercera (ama) acaba el seu periple a l'illa de Bali, on retorna després que un vident li assegurés, dos anys enrere, que tornaria.

    A cavall entre autobiografia, llibre d'autoajuda i novel·la romàntica, escrita en un llenguatge planer i fins i tot col·loquial, presenta una protagonista en la trentena bastant neuròtica i amb unes possibilitats de fugida que ja voldrien haver tingut molts en determinats moments de la vida per trobar allò que els pugués fer feliços fora de l'ambient rutinari de feina i relacions socials.
   Té coses bones i no és difícil de llegir, algun tros una mica avorrit, però en general ha estat una lectura positiva.
   I la foto de la portada és aquesta, qui no és compra un llibre per sis euros?

2 comentaris:

  1. Vaig sentir males crítiques de la pel·lícula, però volia donar una oportunitat al llibre. Tot i això, el tema "llibre d'autoajuda" em tira força enrere, sobretot si dius que en alguns fragments es fa pesat. Potser més endavant... Ens llegim!

    ResponElimina
  2. No he vist la pel·lícula ni tinc intenció de veure-la. Si el vols llegir ha de ser en un moment que vingui de gust una lectura una mica fluixa però amb moments que et toquen l'esperit, com les vacances d'estiu. Se'm va fer pesat quan parlava amb profunditat de la meditació i el ioga, perquè són coses que no m'interessen gaire, potser a una altra persona sí.
    Salutacions!

    ResponElimina