diumenge, 5 d’abril de 2015

Els jugadors de whist

    És el dia del casament de la filla del Jordi i ell no ho està passant gens bé. El nuvi és un individu amb el cap rapat que condueix una retroexcavadora, conegut com a Bad Boy. La Marta, la filla, es va distanciar del seu pare durant l'adolescència. La relació amb la Nora, la seva dona, és pràcticament nul·la, ja fa anys que el Jordi, fotògraf de casaments de professió, viu al garatge de casa seva, on té el seu estudi professional.
    Mentre va passant el banquet de noces es va esbrinant el passat del Jordi, des que anava a l'escola en la Figueres dels anys 70, les relacions amb els seus companys de classe, els pares, el seu pas per l'adolescència, el festeig amb la Nora, la paternitat, el refredament de la relació de parella.
    Escrita amb un especial sentit de l'humor, fresca i divertida, aquesta novel·la ens explica el perquè de la crisi personal del Jordi, que s'acaba convertint en un personatge entranyable i molt proper, sobretot per tots aquells que som de la mateixa generació. Són contínues i fins i tot una mica excessives les referències a la cultura, la música i el cinema dels 70 i 80, i també a la manera de viure de la joventut d'avui dia, amb la invasió de la tecnologia i les xarxes socials, i de com d'estranya és la generació de la Marta per a la gent de l'edat del Jordi.
    Després d'acabar-la em queda pendent una visita a fons a Figueres i reveure alguna peli clàssica mig oblidada, com Esmorzar amb diamants.

4 comentaris:

  1. A mi em va encantar aquest, és el que m'ha obert les portes a l'autor i ja n'he llegit tres d'ell, i un que tinc pendent per casa de fa molt temps. Segurament, aquest és el millor, potser perquè sorprèn la manera d'escriure i d'explicar-ho tot a retalls que també podem veure en altres obres. Però aquest, a més d'agradar-me, té la virtut d'haver-me deixat un bon record, d'aquells que penses que et va encantar quan el vas llegir, ha madurat bé en el meu cap. Però també tinc la certesa que perdria molt amb una relectura, o això penso. Per això de moment el deixarem on està, tant a la lleixa com en el cap. Sembla que la impressió que t'has emportat no és diferent de la meva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xexu, per una vegada coincidim, inclús en el fet que prefereixo no tornar-ho a llegir. Ja vaig quedar encantada amb "Dies de frontera" i ara deixaré passar una mica de temps per llegir la resta de llibres de Vicenç Pagès que cauràn segur.

      Elimina
  2. A mi també em va agradar molt i en com en XeXu estic segura que la relectura faria que baixes punts. Dies de frontera em va agradar però ja no va ser el mateix

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mireia, espero que el que comentes no et desanimi per tornar a llegir Pagès, crec que és un gran autor amb un estil especial.

      Elimina