dilluns, 4 de juliol de 2011

La librería

    A ratos encantador, a ratos decepcionante. Así me ha resultado esta novelita, detrás de la cual llevaba meses hasta que al final fui a una biblioteca de la población vecina a buscarla. Es corta, 181 páginas, se lee rápido y bien. Tiene un humor muy inglés, muy fino, que a veces me ha resultado difícil de seguir, así como alguno de los extraños diálogos que mantienen algunos personajes.
    En ella se relata la historia de una viuda con mucho coraje que abre una librería en un pueblecito inglés costero junto al Mar del Norte. Incomprendida por sus vecinos y saboteada por las fuerzas vivas del pueblo, ella sigue adelante con su proyecto.
    Aunque me ha resultado interesante, los comentarios que había leído hasta ahora me generaron unas expectativas que no se han cumplido. 


    Novel·la curta, molt britànica, ambientada a finals dels anys 80 en una petita població del sud-est d'Anglaterra. Florence és una vídua que decideix obrir una llibreria. El seu projecte està marcat des del començament per la pressió negativa que exerceix la jutgessa de pau del poble, els veïns i l'esperit que viu a la casa on hi ha la botiga.
    Feia temps que anava darrera d'aquest llibre, després d'haver llegit molt bones opinions, i m'ha decebut una mica, potser perquè no he estat capaç de seguir de vegades els diàlegs amb el toc d'humor tan anglès que l'autora hi ha posat. Tot i això, m'ha agradat, però no la tornaria a llegir (i m'alegro de no haver-la comprat, l'he agafat de la biblioteca).



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada