dissabte, 8 de juliol de 2017

Crimen en el barrio del Once

Resultado de imagen de crimen en el barrio del once  En plena dictadura militar argentina el comissari Lascano ha d'investigar l'aparició, al costat de dos joves clarament executats per militars, del cos d'un altre home que no ha mort de la mateixa manera ni a la mateixa hora que els anteriors. Lascano fa poc que ha perdut la seva dona i no acaba de recuperar-se de la seva tràgica pèrdua, tot i l'ajuda del seu amic el metge forense Fuseli. Hi trobarà molts entrebancs en la seva investigació, la feina de la policia és difícil en un país on els militars fan i desfan a plaer sense donar explicacions. 
  Els personatges d'aquesta novel·la són la representació que fa Mallo de la societat argentina dels primers anys de la dictadura: el militar repressor amb un gran poder; el ric de tota la vida que no sap treballar ni administrar l'herència que ha rebut; la jove d'esquerres que viu en la clandestinitat fugint de la persecució de l'exèrcit; el prestamista jueu que va arribar fa molts anys a Argentina fugint de la persecució nazi.
    M'ha agradat molt la primera novel·la que he llegit d'Ernesto Mallo, escriptor argentí a qui he conegut per un programa de televisió, i que va guanyar el premi Memorial Silverio Cañada de la Semana Negra de Gijón 2007 precisament amb aquest llibre. Està escrita amb un estil peculiar, no només per la parla argentina, sinó pels diàlegs no diferenciats on a vegades resulta difícil saber qui és qui parla. I a més he après, entre d'altres paraules, què vol dir quilombo: prostíbul. Aviat buscaré el següent cas del comissari Lascano.

dissabte, 24 de juny de 2017

Recordarán tu nombre

Resultado de imagen de recordaran tu nombre libro    La història d'Espanya durant la primera part del segle XX és una assignatura que no em van ensenyar com cal a l'escola. A causa d'això abans de llegir aquest llibre desconeixia per complet qui era José Aranguren Roldán, el protagonista de Recordarán tu nombre, últim llibre de Lorenzo Silva, un autor a qui m'agrada seguir, més per la saga de Bevilacqua i Chamorro que per les altres novel·les que ha escrit, moltes de les quals també he llegit.
    En aquest nou llibre, Silva dedica els primers capítols a explicar el perquè va decidir escriure sobre Aranguren, general de la Guàrdia Civil destinat a Barcelona quan va escletar la Guerra Civil: la seva pròpia història familiar, amb dos avis que van formar part de l'exèrcit i de la policia i que van ser contemporanis d'Aranguren, amb qui també probablement van coincidir en algun moment de les seves vides. Els capítols següents estan dedicats ja no només a la biografia d'Aranguren sinó també a episodis i persones de la història contemporània que van estar relacionats amb el general en un moment o altre, directa o indirectament, i que formen part de la conjuntura històrica que permet entendre els precedents, com i perquè es van produir els fets del 18 de juliol de 1936. La importància històrica d'Aranguren recau en que en tot moment es va mantenir fidel a la legalitat política del moment, la República, fet que li va costar la vida un cop acabada la guerra. A més de la figura militar que va representar, Lorenzo Silva fa un retrat d'Aranguren com a persona, retratant un home de fortes conviccions personals, fill, espòs, pare i avi, respectuós sempre amb els règims polítics que va conéixer, i a qui la vida va donar també forts cops difícils de superar, com la mort d'alguns dels seus fills.
    Com a relat històric és un llibre que està molt bé, tot i que difícil de seguir per la quantitat de persones, càrrecs militars i polítics, que apareixen. Especialment complicats són els capítols dedicats a la guerra en el nord d'Àfrica, on molts dels militars implicats en el cop d'estat del 18 de juliol del 1936 van participar, resulta difícil entrendre l'estratègia militar, la ubicació de les petites batalles, escaramusses i batusses diverses entre l'exèrcit espanyol i les diferents tribus i caps del nord del Marroc. Ha estat una lectura farragosa per mi, tot i que no voldria treure-li el mèrit que té a l'autor, a qui suposo i sembla molt ben documentat sobre Aranguren, tot i que m'ha costat Déu i ajuda acabar-ho he volgut seguir fins al final per acabar d'entendre, dins les meves limitades possibilitats, la figura i la importància històrica del general Aranguren.

dilluns, 5 de juny de 2017

Beltenelbros

Resultado de imagen de beltenebros libro
    Han passat uns quants anys des del final de la guerra civil; Darman, antic capità de l'exèrcit de la República, rep l'encàrrec d'eliminar un traïdor a la resistència comunista. Des del seu tranquil retir a Anglaterra i per complir amb l'ordre que li han donat, Darman haurà d'emprendre un camí que el portarà a retrobar-se amb fantasmes del seu passat en tornar a Madrid, una ciutat que ha canviat molt des que va fugir a finals de la guerra, endinsant-se en una persecució dura i angoixant que el portarà al límit.
  A Beltenebros la narració és lenta, alternant passat i present, descriptiva i profunda, fins al punt que el lector se sent com si fos dins del cap del protagonista, dins les seves pors, les seves angoixes, amb tristos records que pesen massa; Darman s'ha d'enfrontar a foscos enemics: "Beltenebros, el príncipe de las tinieblas, el que habita y mira en la oscuridad, sin más luz que la de los cigarrillos que resplandecen como ojos." 
   Fa molts anys vaig llegir Plenilunio, en tinc un bon record i Antonio Muñoz Molina havia quedat en la llista d'autors que algun dia volia repetir, i de fet ho vaig intentar amb La noche de los tiempos, però és una novel·la molt llarga i no la vaig agafar en un bon moment; Carlota Fainberg em va resultar una mica decebedor però tot i així ho he volgut tornar a intentar. L'experiència amb Beltenebros, que té 256 pàgines, ha estat bona, Muñoz Molina és un gran escriptor tot i que no ho recomanaria per a tots els públics, ja que a vegades la seva manera d'escriure pot resultar feixuga. 

 

diumenge, 21 de maig de 2017

Los mares del sur

Resultado de imagen de los mares del sur manuel vazquez montalban
    El cadàver de l'empresari Stuart Pedrell apareix en un solar abandonat del barri de la Trinitat amb ferides d'arma blanca. A banda de la investigació policial, el detectiu Pepe Carvalho rep l'encàrrec per part de la vídua d'esbrinar què va passar en l'últim any de vida de l'empresari, que en teoria havia patit una crisi existencial i havia marxat als mars del sud, seguint l'exemple de Gauguin.

   Feia temps que volia llegir Vázquez Montalbán, com a entusiasta lectora de novel·la negra que sóc, i he escollit aquesta per ser la més celebrada de la saga de Pepe Carvalho, i ha estat un encert. Sembla mentida com en tan poques pàgines es poden dir tantes coses, tant del protagonista i la seva peculiar manera de ser (crema cada dia un llibre de la seva biblioteca en la llar de foc), com de la societat barcelonina de 1979, tant de l'alta burgesia a la qual pertany el mort, com de la classe obrera que viu en un barri imaginari però real de la perifèria de la ciutat construït precisament per una empresa de la víctima.
   Sens dubte no serà el meu últim Carvalho, personatge singular amb una forta personalitat i que segurament té trets del mateix Manuel Vázquez Montalbán, com la passió per la gastronomia o el passat polític d'esquerres.

dilluns, 15 de maig de 2017

El professor d'història

Resultado de imagen de el professor d'historia joan f mira   Un professor d'història de la Universitat de València pateix un accident lleu a l'entrada de la facultat. Aquest incident, aparentment sense importància, fa que el professor reflexioni i ajorni el seu retorn a les classes.
   Poca cosa més puc dir d'un llibre que he deixat a la pàgina 49 de 308, i no perquè pensi que no és una bona lectura, ans al contrari, està molt ben escrit i convida a la reflexió sobre la societat actual, no és un simple entreteniment. El que m'ha passat és que les seves frases llargues i profundes, la manca de diàleg i el moment personal que m'ha generat com a lectora Patria fa que ara mateix no sigui el millor moment per treure-li tot el suc, que en té i de sobres. Segurament hi retorni més endavant.

diumenge, 7 de maig de 2017

Patria

Resultado de imagen de patria fernando aramburu
  Amb l'anunci d'ETA de la seva decisió de l'abandonament de la lluita armada, Bittori decideix que ha arribat el moment de tornar al seu poble, d'on va marxar després de la mort del seu marit, el Txato, a mans d'un terrorista. La presència de Bittori en el poble genera inquietud en alguns dels seus habitants, especialment en qui va ser la seva millor amiga Miren, mare d'un jove empresonat per terrorisme i de qui Bittori sospita que va participar en la mort del Txato. La relació entre Bittori i Miren, bones amigues des de la infància, es va anar deteriorant progressivament a mesura que Miren s'anava radicalitzant en recolzar completament el seu fill gran. El retorn de Bittori al poble és progressiu, cada dia agafa l'autobús des de San Sebastián fins al seu poble, on passa unes hores en la seva casa, i després torna, a explicar-li al Txato en la seva tomba com està tot, com han canviat les botigues, qui la saluda pel carrer i qui li gira la cara, el mossèn que li aconsella no tornar per no obrir velles ferides.

    Amb aquesta base Fernando Aramburu ha escrit una història dura, tan dura com la realitat, on cadascú dels personatges té una motivació per fer el que fa en un entorn que condiciona fortament el comportament de moltes persones. No només Bittori i Miren són protagonistes, també les dues famílies, marits i fills, personatges treballats tant o més que elles.
    Ja feia temps que havia llegit en algun lloc que Patria era un bon llibre, que si èxit de vendes, etc. Com ens passa a molts lectors independents que llegim el que ens dona la gana, la publicitat excessiva fa que en cas de decidir llegir un best-seller ho fem amb molta prevenció i amb un profund ull crític. En l'últim moment vaig decidir que aquest llibre seria el meu regal de Sant Jordi i la veritat és que ho recordaré durant molt temps, l'he trobat especial, m'ha enganxat com feia temps que no ho feia cap llibre, m'ha fet reflexionar i recordar quan era jove i escoltava les notícies dels atemptats d'ETA, les negociacions, la dispersió dels presos, i tantes altres que van marcar una època en la història d'Espanya. No sé si és un bon llibre però com a mínim no deixa lloc a la indiferència.

dilluns, 24 d’abril de 2017

De Sant Jordi 2017 i de premi Cervantes


Resultado de imagen de rosas sant jordi libros

    Aquest any la meva collita de Sant Jordi no ha estat molt abundant, cosa que en el fons no m'importa gens perquè em passo tot l'any mirant i comprant llibres, fins que els prestatges s'enfonsin pel pes de la cultura. Casualment, el número 1 en vendes en castellà ha estat també el meu número 1, es a dir, Patria de Fernando Aramburu, i que penso començar a llegir tan aviat com pugui.

    Per altra banda, divendres passat va tenir lloc la cerimònia d'entrega del premi Cervantes a Eduardo Mendoza, un senyor que sap escriure molt bé tot i que el que he llegit d'ell fins ara no m'acaba de fer el pes, sobretot a mesura que he anat avançant en les seves lectures. Llegint les notícies vaig anar a parar al discurs que va fer en l'entrega del premi, del qual destacaria una frase que m'ha cridat l'atenció:
Resultado de imagen de eduardo mendoza premio cervantes
  "Yo creo ser un modelo de sensatez y creo que los demás están como una regadera, y por ese motivo vivo perplejo y atemorizado por cómo está el mundo".

   Frase molt simple i que defineix no només el seu estat d'ànim sinó el de moltes més persones, inclosa jo mateixa.

   Espero que Sant Jordi hagi estat molt profitós per a tothom.

dijous, 20 d’abril de 2017

Eclipse total


Resultado de imagen de eclipse total stephen king   El 20 de juliol de 1963 es va produir en una zona de l'estat nordamericà de Maine un eclipsi total de sol, fet que va provocar que en l'illa de Little Tall molta gent anés a veure aquest insòlit fet en una zona privilegiada per a la seva observació. Quasi bé trenta anys després, Dolores Clairborne es troba declarant davant de la policia de Little Tall per un crim que ella afirma no haver comés. La narració és durant tota la lectura, on no hi ha lloc a la pausa, és el monòleg de la Dolores intentant demostrar la seva innocència, i per això haurà de tirar molt enrere en el temps, inclús abans que es produís el famós eclipsi.

   Stephen King no és ni molt menys un dels meus autors preferits, més que res perquè no m'agrada el gènere de terror, que suposo que són la majoria dels seus llibres. Tot i això, en un moment d'aquells de no sé quin llibre començar ara, no em ve de gust res del que tinc a la pila de lectures pendents, trobo una edició d'aquelles que fa un munt de temps venien amb El Periódico de diumenge d'Eclipse total, llegeixo la contraportada i penso que no pinta malament. I m'he trobat, per sorpresa meva, amb una novel·la que no té res de terror i sí una mica de novel·la negra. A més, la manera com està escrit, sense capítols i amb la Dolores parlant sense parar, fa venir ganes de no parar de llegir fins al final. Recomanable per a tothom i sense fenòmens paranormals.

   

dimarts, 11 d’abril de 2017

La violència justa

Resultado de imagen de la violencia justa
    Alexis Rodon és un expolicia cap de seguretat d'uns grans magatzems; va haver de deixar la policia arran d'un cas en què va perdre els estreps i va maltractar un segrestador de nenes. Teresa Olivella és una dona amb un passat tràgic, amb un exmarit que la maltractava i que va perdre el seu únic fill en un accident de cotxe on ella mateixa conduïa. Aquests dos personatges van narrant cadascún en un capítol rere l'altre la seva situació personal, com les seves vides es creuaran i com els portaran a veure's involucrats en determinades situacions on, com diu el títol, hauran d'aplicar la violència justa; o potser més.
   Novel·la negra negríssima, amb un protagonista íntegre però que no pot tolerar determinades situacions i que es veurà implicat en la investigació d'una trama de segrest i prostitució infantil, Rodon és un típic personatge de pel·lícula que a vegades pot resultar una mica inversemblant però que no decep en cap moment. L'equilibri mental de la Teresa penja d'un fil, coneix el passat del Rodon per la premsa i pensa que ell és la persona que necessita per intentar superar el passat que la turmenta.
   La violència justa és una novel·la molt violenta, amb una trama complexa i ben desenvolupada on apareixen tots els personatges que hom espera que apareguin: jutges, proxenetes i prostitutes, polis corruptes i d'altres íntegres. Tot això dins l'àmbit més proper, pels carrers de Barcelona, on no resulta difícil imaginar els protagonistes. Ja puc esborrar aquest llibre de la llista de pendents de llegir, amb la satisfacció d'haver gaudit d'una molt bona lectura que m'ha enganxat des del primer moment i en cap moment m'ha decebut.

divendres, 24 de març de 2017

Instrucciones para una ola de calor

Resultado de imagen de instrucciones para una ola de calor    A l'estiu de 1976, Londres pateix una forta onada de calor que fa que el govern hagi de pendre mesures especials, com les restriccions d'aigua. És durant aquests dies que Robert Riordan, un senyor jubilat, casat i pare de tres fills ja adults, surt a comprar el diari però no torna a casa, cosa que ocasiona un gran daltabaix familiar. La seva dona, molt trasbalsada, convoca els tres fills a casa per iniciar la recerca del pare, un home tranquil i d'hàbits molt regulars. La reunió familiar servirà als germans per retrobar-se amb la seva infantesa i adolescència, tot reobrint ferides no tancades i malentesos, i per descobrir que la seva mare amaga coses sobre el passat que mai haguessin imaginat. 
    Els quatre dies que dura la recerca de Robert serveixen a Maggie O'Farrell per posar sobre la taula tota una sèrie de temes que afecten a aquesta família com a moltes altres: l'educació dels fills, la recerca de la felicitat, la por al fracàs, així com la situació política d'Irlanda o la mala convivència entre catòlics i protestants al Regne Unit. 
     Aquest és un d'aquells llibres que tenia apuntats a la interminable llista de llibres que algun dia vull llegir, fa uns quants anys que vaig llegir L'estranya desaparició d'Esme Lennox i em va agradar com escriu l'autora. Els tres fills i els pares són pel meu gust potser una mica extrems, tot i que no deixen de reflectir els problemes que ens angoixen a tots una mica i són tan humans que m'han arribat a entendrir. I també diria que el final m'ha resultat una mica previsible. Tot i això, he gaudit d'una bona estona llegint-lo.

dijous, 16 de març de 2017

Història del nou cognom

historia del nou cognom-elena ferrante-9788416457229
    Poques vegades m'ha passat que un llibre m'hagi enganxat tant com per córrer a la llibreria a buscar el següent. I no és pas una novel·leta curta, set-centes vint pàgines. No sé si és la manera d'escriure d'Elena Ferrante, se m'han fet fins i tot curts, tant el primer com el segon. 
   Història del nou cognom continua amb l'amistat entre la Lila i la Lenù, la seva joventut un cop passada l'adolescència, cadascuna amb la seva realitat. Amor, estudis, maternitat, feina, amics, passions. Com passa moltes vegades en la realitat del dia a dia, elles de vegades estan molt a prop, de vegades són molt lluny l'una de l'altra, com va relatant la Lenù en primera persona. 
   No puc dir gaire cosa més sense fer un spoiler, només que ara intentaré fer una pausa en aquesta història de la qual encara em queden dos llibres més, no perquè no vulgui continuar, sinó perquè crec que cal allargar-ho per tenir-ne més ganes encara quan m'hi posi. 

diumenge, 26 de febrer de 2017

L'amiga genial

ferrante4aed
    L'amiga genial narra l'amistat entre la Lila i la Lenù des de la infància fins a l'adolescència en un barri perifèric de Nàpols entre els anys 40 i 50. Podria semblar una història simple que no té res d'especial, però la narració que fa la Lenù en primera persona atrapa des del primer moment, senzilla i directa, sense frases grandiloqüents, endinsant el lector en un món molt particular, un entorn degradat amb famílies pobres fins i tot d'esperit. Dins la misèria del barri destaca la inteligència de la Lila, dotada d'un caràcter molt especial que fa que es guanyi el respecte dels qui l'envolten. Per altra banda, la Lenù, molt més dòcil, va passant més desapercebuda i poc a poc va avançant en els estudis mentre els seus amics ja estan treballant només acabar l'escola primària. La vida de les dues amigues va avançant pràcticament tota dins el barri, on la resta de personatges que les acompanyen juguen també un important paper: els amics d'escola que van creixent i seguint el seu camí a la vida; els pares d'uns i d'altres; els botiguers del barri.
    Tothom en parlava de la tetralogia de l'Elena Ferrante, tant que finalment em vaig decidir a començar-la amb reticències, moltes vegades les altes expectatives queden decebudes, però aquest no ha estat el cas, quan més avançava en la lectura més m'enganxava, 512 pàgines que se m'han fet curtes i m'han deixat amb la mel als llavis, desitjant començar la segona part.

dilluns, 6 de febrer de 2017

Todo esto te daré

Resultado de imagen de todo esto te dare
    Manuel, escriptor consagrat, reb la terrible notícia de la mort del seu marit Álvaro. El trasbals que suposa tan important pèrdua s'uneix a una sèrie d'estranyes circumstàncies: oficialment Álvaro ha mort tornant de Galícia, quan se suposava que estava a Barcelona; tot i que inicialment la investigació conclou que la mort va ser conseqüència d'un accident de cotxe, alguns detalls porten a un dels investigadors a pensar que alguna cosa més ha passat. Manuel descobreix que la família d'Álvaro, de la qual desconeixia l'existència, pertany a la noblesa i gaudeix d'un important patrimoni en la zona de la Ribeira Sacra. Ajudat per Lucas, amic de la infància d'Álvaro i de Nogueira, guàrdia civil que ha participat en la investigació de l'accident, Manuel intentarà reconstruir el passat del seu marit i entendre el perquè li va amagar la seva família i els seus orígens. 
     Els premis Planeta no em criden l'atenció ni els busco a no ser que conegui l'autor i m'hagi agradat algun llibre seu anterior. Ja em va passar amb Lorenzo Silva i La marca del meridiano, que per mi no és la millor de les novel·les de la saga Bevilacqua i Chamorro però que vaig llegir amb molt de gust. És per això que no m'ho vaig pensar gaire per escollir Todo esto te daré, després d'haver gaudit de la saga del Baztán. I no m'ha decebut, m'ha enganxat des de la primera pàgina, tot i que a vegades m'ha resultat a estones previsible, alguns personatges un pèl forçats i algunes parts de la narració una mica lentes. És com quan t'enganxes a una telenovel·la que ja saps que no és res excepcional però que no pots deixar de veure. 
   He llegit crítiques devastadores que la deixen per terra, d'altres parlen meravelles, per mi ni una cosa ni l'altra, ni és la millor novel·la que he llegit mai ni la trobo plena d'errades, però m'ha sabut entretenir durant uns quants dies, sis-centes catorze pàgines ni més ni menys.

dimecres, 25 de gener de 2017

El maltès

Resultado de imagen de el maltes llibre jeroni marin surroca
   L'inspector Garini està a punt de jubilar-se, només li falten tres setmanes per descansar plàcidament al costat de la seva estimada esposa Sofia i gaudir d'un merescut retir després d'anys dedicats a combatre el crim a la ciutat de Florència. Però malauradament aquest és el moment escollit per un assassí en sèrie per tornar a actuar després d'un temps desaparegut, aquest cop a Roma, tot fent que en Garini s'angoixi recordant vells fantasmes de casos no resolts en què el Maltès havia actuat a Florència. Per acabar-ho de complicar a la vall de Chianti, molt a prop, apareixen els cadàvers de tres treballadors del port de Nàpols aparentment assassinats per algun clan mafiós.
   El Maltés és la primera novel·la de Jeroni Marin Surroca, de qui vaig llegir no fa gaire Sírius, novel·la d'espies que em va agradar molt. La trama d'El Maltès està ben desenvolupada, amb uns personatges treballats, tant l'inspector Garini com la seva companya, la jove i impetuosa Graziella Bruni, i també el Maltès, assassí fonedís que es dedica a matar delinqüents ja sortits de presó com pederastes i violadors. Tot i que m'agrada molt la novel·la negra, les d'assassins psicòpates no són les meves favorites, malgrat això amb aquesta no he trobat com m'ha passat amb d'altres en què el policia protagonista és un personatge turmentat i solitari, sinó que és home ben normal tenint en compte la seva feina.
   
   

    

diumenge, 8 de gener de 2017

El jove Nathaniel Hathorne

Resultado de imagen de el jove nathaniel hathorne
    Volia ser escriptor, però va acabar estudiant dret, i mentrestant aprofitava per escriure coses que no acabava ni publicaba. Després d'uns anys i ja no tan jove, el protagonista sense nom es troba per casualitat amb un dels seus escrits publicat, i com a autor consta un home que va viure al segle XIX!.

    Aquesta és la trama de El jove Nathaniel Hathorne, un petit llibre de només 92 pàgines i que va rebre el premi al concurs de narrativa breu Ciutat d'Amposta, on fonamentalment es tracten el tema del plagi literari i el difícil procés de l'escriptura. I sempre dic que no m'agraden els relats curts, i que no m'agraden els efectes paranormals, tanmateix me l'he llegit en una estoneta d'un matí d'un dia de festa i m'ho he passat d'allò més bé. I he aprofitat per culturitzar-me una mica, ja que l'autor, Víctor Sabaté, inclou en el relat cites d'escriptors consagrats que dubto que llegeixi algun dia, com Borges o Vargas-Llosa, inclús el mateix Nathaniel Hawthorne, del qual desconeixia l'existència.

divendres, 6 de gener de 2017

Tiempo de silencio

Resultado de imagen de tiempo de silencio    En el Madrid de finals dels quaranta el jove metge Pedro es dedica a investigar un determinat tipus de càncer de transmissió genètica en ratolins. Pedro treballa amb una determinada raça de ratolins, dels quals no disposa. L'Amador, un treballador del laboratori, el posarà en contacte amb el Muecas, personatge peculiar que viu amb la seva família en una miserable zona de barraques de la perifèria de la gran ciutat, i que, estranyament, pot proporcionar a Pedro aquests ratolins, que cria a casa seva. L'entrada en contacte de Pedro amb el Muecas provocarà una sèrie de fets que conduiran el jove investigador a una situació inesperada i sorprenent.
    Feia temps que tenia ganes de llegir aquesta novel·la, considerada per alguns un clàssic de la literatura castellana moderna, en una edició actualitzada, ja que va ser en part censurada quan es va publicar el 1961. I la veritat és que tot just començar-la he estat a punt de deixar-la, en trobar-me amb un estil carregat d'adjetius impossibles i amb interminables frases que comencen en una pàgina i acaben en la següent. Però a la pàgina 15 vaig trobar una d'aquestes frases eternes que m'ha captivat amb la descripció que fa de la ciutat de Madrid. En aquest punt vaig decidir acabar-la com fos, a despit de perdre'm en un estil que no m'agrada però que ha aconseguit enganxar-me a la narració per la magnífica descripció que fa de la societat de l'època. Tot i que és difícil ha valgut la pena, és una de les millors novel·les que he llegit últimament.