Lectures escolars: Què farem, què direm?

    A Esterri d'Àneu hi ha un museu etnològic on es poden conèixer les eines i costums típiques dels pobles del Pirineu. En una visita escolar, la Bet descobreix el canut dels minairons, i sense pensar-s'ho gaire decideix robar-lo. Però els minairons, éssers molt petits i actius, no paren de demanar feina, i pot ser molt perillós no donar-los tota l'activitat que demanen.

   Tant de bo hagués pogut llegir aquest llibre quan anava a l'institut. Ara pot semblar una mica antic en les expressions utilitzades pels adolescents, però l'he trobat molt instructiu, entretingut i fàcil de llegir. Cosa bastant normal tenint en compte el mestre que l'ha escrit, en Pep Coll, que aplica amb mestria el llenguatge i expressions dels pobles del Pallars.

El ball

    Més que una novel·la, El ball és un relat curt, ambientat en el París dels anys 20. Els protagonistes són la família Kampf, formada pel matrimoni i la filla de catorze anys Antoinette.

   El pare, d'origen jueu, ha tingut un cop de sort a la borsa que ha fet pujar l'estatus social dels Kampf, que ara disposen d'una casa més gran i de personal de servei. La mare, Rosine, decideix organitzar un ball a casa seva per presentar-se en societat, però prohibeix la presència de l'Antoinette, ja que no vol que li robi protagonisme. Això provoca un gran disgust de l'Antoinette, que es troba en ple procés d'adolescència i veia en el ball la seva gran oportunitat de trobar l'amor que tant idealitza.

    En molt poques pàgines es pot dir molt, i això és un gran mèrit per part d'Irène Nemirovski, que planteja per una banda la necessitat de reconeixement social amb tota la hipocresia que envolta la societat del moment, i per altra banda l'egoïsme de la mare que no vol la filla en el ball. Com també la dificultat de viure l'adolescència en un entorn com el que viu l'Antoinette. Amb el personatge de la Rosine n'hi ha per sucar-hi pa. 

    

   

Els fils de l'aranya

    Aquesta novel·la de la col·lecció Llibres del delicte és la segona entrega protagonitzada per la inspectora Mina Fuster. No he tingut el plaer de llegir la primera, L'amant xinès. 

    La Mina és una dona forta, no debades és policia, però té debilitats, com una mare rondinaire i criticona que no la deixa viure en pau, i un home, en Robert, que no sabria dir si és nòvio, parella o amant ocasional, que li té el cor robat. 

    La Mina s'ha d'enfrontar a un cas complicat, ja que ha d'investigar una mort durant una partida d'Airsoft, una mena de joc de guerra on es fan servir armes de veritat però amb munició falsa. Per altra banda, en Cordèlio, que s'havia enriquit amb el totxo i ara viu com un indigent, assetja la seva ex, la Tina, vol que li torni una caixa que conté informació valuosa i que pot comprometre el seu cunyat Felip, perdonavides i fatxenda.

    Ha estat una lectura molt distreta, ambientada a Tarragona i l'entorn, amb una trama ben elaborada i força realista.

La papallona negra

    La vida a pagès no és fàcil per qui vol viure del camp. No ho és pels Montalà, que intenten conservar la casa pairal que han mantingut dins la família durant segles, ni tampoc pels seus veïns, els Serrasolses, els Ribatallada o els Boixadors. No queda un altre remei que reconvertir-se, tot iniciant-se en el turisme rural, que tant agrada a la gent de ciutat. En aquest context es desenvolupa la història de passió entre el Jordi, hereu de can Montalà i preocupació dels pares per la seva solteria, i la Martina, jove estudiant barcelonina de bellesa inquietant. 

  En aquesta novel·la, que va obtenir el premi Carlemany l'any 2009, l'autor ens explica la quotidianitat de les dificultats per tirar endavant a pagès amb un realisme tan ben descrit que els personatges s'acaben convertint en qualsevol veí d'un poble de la Catalunya rural, les seves converses i reaccions són tan reals com properes. Magnífic treball d'Antoni Pladevall per descriure les dificultats de la vida rural i la necessitat quasi obligada de transformar-se per poder sobreviure. 

   Potser li retrauria a l'autor l'excessiva longitud de les frases, que a vegades m'ha fet perdre una mica el fil, sobretot en moments de baixa concentració lectora.