dimecres, 24 de febrer del 2016

Islàndia, somnis de riolita

    En un país extrem com és Islàndia, cinc personatges coincideixen en un cafè, en principi no tenen res en comú, però a mesura que avança la lectura es pot veure que tots ells són persones que es troben perdudes per diferents motius. El Manel és un rellotger fet a l'antiga, pràcticament mai ha sortit de Sabadell i ara l'han contractar per reparar un rellotge antic que pertany al premi Nobel Hàlldor Laxness. L'Eidur és un trompetista que busca un grup impossible de trobar en Islàndia per fer la música que li agrada. Un matrimoni de geòlegs jubilats fan el viatge de la seva vida, o al menys per a ell... Un jove periodista s'ha desplaçat per a entrevistar un escriptor de culte retirat fa anys en un racó perdut. Un alt executiu pressumptament triomfador ha viatjat fins a Islàndia per posar fi a la seva vida de manera espectacular.
    Totes aquestes persones s'han trobat en el mateix lloc i el mateix moment, per determinades circumstàncies estan en un moment decisiu de les seves vides, i aquest moment s'integra perfectament en l'espectacular paisatge d'Islàndia, tot fent un recorregut per l'illa que fa venir ganes de visitar-la.
    M'ha agradat molt aquesta novel·la de només 153 pàgines, trobada de manera casual a la biblioteca i presentada com a novetat, la primera escrita per Jordi Morell. 

diumenge, 14 de febrer del 2016

La sang és més dolça que la mel

 Un dels vigilants del museu Dalí de Figueres és assassinat, tot sembla indicar que ho ha fet un professional. Més tard, quan s'ha de fer l'autòpsia del cadàver, li troben una estranya nota dins la boca. El caporal Damià Surell i els seus companys seran els encarregats d'investigar aquest crim, on tot sembla indicar que darrera s'amaga una trama per cometre un robatori d'obres d'art dins el museu. 
    Ambientada entre Figueres, Cadaquès, Púbol i altres indrets de l'Alt Empordà, La sang és més dolça que la mel és una novel·la de la col·lecció Crims.cat i va rebre el primer premi Memorial Agustí Vehí de novel·la negra. Comença una mica lenta però es va animant ràpidament per acabar amb un ritme trepidant, amb una descripció molt acurada de tota la investigació policial, amb uns personatges força reals i algun d'entranyable, com en Siset, un senyor gran de Cadaquès que parla amb el dialecte de l'Empordà. 
  Aquest és una d'aquells llibres que a més d'entretenir culturitza: jo que sóc una inculta en art pictòric he descobert coses molt interessants sobre en Dalí, la curiositat m'ha fet buscar i conèixer obres del genial pintor a les quals se'n fa referència i que mai hagués conegut per iniciativa pròpia.