diumenge, 18 de setembre de 2016

La filla del Nord


   La vida no ha sigut fàcil per la Berthe: de petita va perdre primer la mare i després el pare; va haver de marxar de la seva Montreal natal per anar a viure a Sept-Îles amb l'àvia, que poc després també va morir, i la seva tieta Lisa se l'emporta a Nova York, on ha d'adaptar-se a un nou ambient.
   Ara que ja és adulta i independent, deixa Nova York per retornar als seus orígens al Canadà, on es retrobarà amb el Maikaniss, indi innu amic de la infantesa. També s'haurà d'enfrontar als fantasmes del passat i a una recerca de la seva pròpia identitat, que la farà viatjar a Barcelona i el Pallars.

   No sé ben bé com qualificar aquesta novel·la, que pot semblar una història romàntica. Malgrat que hi hagi amor pel mig i que per les peripècies de la Berthe pugui semblar un melodrama, res més lluny de tot això: el relat resulta ser una mena de diari íntim d'una dona jove sacsejada per tota una sèrie de desgràcies familiars però viscudes amb el dramatisme just, amb ganes de viure i tirar endavant, de conéixer el seu passat i reconciliar-s'hi. 
   M'ha resultat molt interessant la descripció que fa l'autora, M. Dolors Millat, de la realitat dels indis innus al Canadà, molt instructiva i crec que desconeguda pels europeus en general.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada