dissabte, 23 de gener de 2016

La bíblia andorrana

    Un treballador d'un banc andorrà apareix assassinat i tot sembla indicar que l'autor és un professional. En el petit país dels Pirineus això provoca un enorme trasbals, no només pel crim en si, sinó per qui és el mort i en què estava treballant. L'Andreu Boix, oficial de la policia andorrana, haurà d'investigar el cas, en què la víctima sembla ser que disposava d'informació confidencial molt rellevant i preuada per diferents serveis d'intel·ligència rivals. La batalla per aconseguir aquesta informació provoca a més que la independència d'Andorrra quedi en qüestió, amb una complicada relació amb els estats veïns i la recerca d'importants documents històrics sobre la sobirania del país.
    Narrada en primera persona, La bíblia andorrana és la tercera novel·la que protagonitza el policia Andreu Boix, abans conegut com el vidu pels seus companys, un home "inestable i pare tardà", com ho ha definit el mateix autor Albert Villaró, personatge que m'ha resultat entranyable i amb un sentit de l'humor peculiar i carregat d'una fina ironia. M'ha enganxat la lectura, tot i que a vegades se m'ha fet una mica difícil de seguir la trama en els diàlegs entre espies, policies i polítics, on s'ha de saber llegir entre línies i jo no he estat molt inspirada.
    Havia llegit fa un temps Blau de Prússia, la primera novel·la de la saga Boix, i recomanaria llegir-la a qui vulgui llegir La bíblia andorrana, surten referències de la primera novel·la, com també ja la segona, L'escala del dolor.
    La lectura ve a més carregada de paraules pròpies del vocabulari local, noves per mi, com per exemple aquestes:
    - Minairons del canut: ésser fantàstics, molt diminuts però capaços d'enllestir molta feina. El seu propietari els guarda en un canut d'agulles i, quan li convé, els fa sortir per manar-los feina.
    - Tamarro: bèstia imaginària molt difosa en les llegendes i faules dels Pallars, així com de les comarques més properes i Andorra.
    - Escafarlata: tabac tallat en fils per a la pipa i les cigarretes.

    A més he aprofitat per aprendre una mica de la història d'Andorra, país que a més de botigues i esquí ofereix impressionants paisatges, com el de la foto, feta per mi el mes passat des de la vall del Madriu.




    

4 comentaris:

  1. Oh, tinc pendent llegir més de l'autor, només he llegit "L'escala del dolor" i em vaig quedar amb ganes de descobrir més de l'altre Andorra i d'en Boix.

    Ja el tinc apuntat !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs aquest és l'únic que em queda per llegir, però ja l' he aconseguit. M'hi he enganxat i veig que tu també!

      Elimina
  2. Un autor divertidíssim. A més a més, molt fàcil de llegir. Espero més històries d'en Boix. Bon bloc. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Jordi, jo també l'espero amb candeletes.

      Elimina