dimarts, 26 de gener de 2016

El ardor de la sangre

     En un petit poble francès a començament dels anys 30, Silvio ha retornat a casa després de recórrer el món i malbaratar la seva fortuna personal. Ara ja és gran, té seixanta anys, està sol ja que mai s'ha casat ni ha tingut fills, i veu passar els dies poc a poc sense ganes de relacionar-se amb ningú. Només de tant en tant visita la seva cosina, feliç dona casada i mare de quatre fills, mirall de virtuts i que està a punt de casar la seva filla gran. 
    En aquest tranquil entorn, on sembla que mai no passa res i cadascú es preocupa només de les seves terres, la collita i el ramat, les coses no són el que semblen. La mort d'una persona en estanyes circumstàncies provoca de manera inesperada la sortida a la llum de secrets incomfesables, pecats de joventut comesos per l'empenta de la sang calenta, que fa que les persones madures no es reconeguin a si mateixes quan recorden les passions del passat.
    No coneixia aquest llibre ni l'autora, Irène Némirovsky, fins que vaig llegir fa uns dies la ressenya de Quadern de mots i vaig busca la biografia d'aquesta escriptora morta l'any 1942 en el camp d'extermini d'Auschwitz. Tot seguit vaig tenir la sort de trobar-lo a la biblioteca i l'he llegit en un dia, 145 pàgines que m'han impressionat per la manera com descriu l'ambient d'aquest petit poble de cases aïllades, persones que no són el que semblen, fets amagats que tothom coneix però calla per evitar mals majors. Una petita joia.

2 comentaris:

  1. Hola, acabo de veure la ressenya i es nota que t'ha agradat. Me n'alegro molt. Tot el que he llegit de la Nemirovsky m'ha captivat.
    Si tens l'oportunitat de trobar més llibres no els deixis escapar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que en llegiré més, a més ara estic trobant llibres no gaire llargs per no dir curts molt interessants. A més, aquesta escriptora m'ha resultat una descoberta, si no fos per la teva ressenya segurament mai l'hauria llegit.

      Elimina