dimecres, 23 de desembre de 2015

Amb l'alè al clatell

Resultado de imagen de amb l'ale al clatell henning    Un cop finalitzades les vacances d'estiu, la comissaria d'Ystad torna a la normalitat. Només hi ha una mare que insisteix que la desaparició de la seva filla i dos amics més la nit de Sant Joan no és normal, tot i que durant l'estiu les famílies han anat rebent postals dels joves des de diferents llocs d'Europa. L'inspector Wallander no es troba bé, fa calor, està molt cansat, comença a sospitar que les postals poden ser falses. El seu company Svedberg desapareix sobtadament, ningú no sap on és a la vegada que descobreixen que ha passat les seves vacances investigant pel seu compte el cas dels joves desapareguts.
    Després de la mort de Henning Mankell vaig pensar que era imperdonable no haver llegit cap dels seus llibres. Casualment vaig trobar en una llibreria de segona mà Amb l'alè al clatell i no m'ho vaig pensar dos cops. Ha resultat una molt bona lectura, angoixant a voltes, on el lector acaba empatitzant amb el pobre Wallander, malalt, sol, agobiat, desbordat pels esdeveniments i les circumstàncies però al cap i a la fi un brillant investigador, malgrat els entrebancs que es va trobant i els que ell mateix es provoca i que no li permeten pensar clarament.
    M'ha sorprès gratament Mankell, fa temps que no llegia novel·la negra sueca perquè totes les trobava tallades pel mateix patró: assassins psicòpates, alcohòlics, maltractadors de dones; persones solitàries, poca comunicació entre la gent... suposo que tot això vol reflectir una mica la societat sueca, i dic suposo perquè desconec completament la realitat d'aquesta societat. Però aquest llibre és diferent, tot i que conté alguns dels elements que he anomenat abans, la investigació es basa molt en parlar amb uns i d'altres, en pensar molt i la investigació científica pràcticament és inexistent.
    En aquest llibre de segona mà, que tot i ser d'una edició de qualitat conté un munt d'errades tipogràfiques, he trobat una sorpresa: una postal amb una foto en blanc i negre de la ciutat de Dresden l'any 1949, encara amb els estralls produits per la Segona Guerra Mundial.


4 comentaris:

  1. Mankell està un nivell per sobre que tots els escriptors suecs que es van posar de moda fa un temps. Diguem que no per ser original del mateix país se l'ha de classificar entre els autors de novel·la negra sueca. Ell feia novel·la negra de veritat.

    Has començat per un a l'atzar, que no està malament tampoc si volies fer un tast de l'autor. Jo vaig començar la saga Wallander pel principi i de moment n'he llegit 5. De tant en tant en cau algun, però són llargs i ara em costa encabir-los.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Xexu! Doncs sí, he descobert Mankell, m'ha sorprès gratament i crec que aviat en llegiré un altre, intentaré començar pel primer.
      I és cert, aquest ha estat llarg i si els altres també ho són com dius, ho hauré de fer de mica en mica.

      Elimina
  2. M'agrada Mankell, a diferència de la majoria d'autors nòrdics. No n'he llegit gaires (dos o tres) però en guardo bon record, per repetir.
    Quina sorpresa més maca i més curiosa la de la postal!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De tots els nòrdics que he llegit fins ara (cinc o sis) Mankell és el que més m'ha agradat amb diferència, repetiré segur.
      I a més de la postal, el llibre portava engaxat un segell amb els cognoms de la família propietària del llibre! És veritat, ha estat una sorpresa molt curiosa, no fa gaires dies vaig tornar a la botiga on l'havia comprat i en vaig comprar dos llibres més, aquests últims sense sorpresa, jaja.

      Elimina