dimarts, 24 de novembre de 2015

Los besos en el pan

    Amalia, propietària d'una perruqueria en un barri de Madrid, veu com la seva fidel clientela cada cop ve menys, només quan cal tallar-se, i algunes fins i tot han deixat de venir per tenyir-se a casa. A més, en el local del davant, unes xineses han montat un negoci de manicura a preus sense competència. Potser no podrà renovar el contracte a alguna treballadora, i de pujar els sous ni parlar-ne.
    Diana, metgessa d'un centre de la Seguretat Social, torna de vacances amb la seva família i amb la mala notícia que la Comunitat de Madrid vol tancar el centre on treballa. Marisa treballava des de fa un munt d'anys com a periodista en una cadena de televisió pública; ara recorda els vells temps mentre fa cua a les oficines de l'Inem. Sebastián té més sort: aparellador, després de perdre la feina i que la dona el deixés ara treballa de conserge en l'empresa que va arruïnar el seu estudi.   
    L'última novel·la d'Almudena Grandes és la història de moltes petites històries, de gent normal, gent d'un barri com qualsevol altre, gent treballadora, humil, que s'ha d'enfrontar a l'actual estat de crisi econòmica i social com pot, alguns millor que d'altres. Però cap d'aquestes persones perd la seva capacitat d'ajudar als altres, malgrat ells ho estiguin passant malament sempre hi ha d'altres que estan pitjor, que han perdut la feina, el pis, la il·lusió per viure.
    Amb una forta càrrega d'humanitat i a la vegada de crítica a l'actual moment de crisi, Almudena Grandes ha deixat aquí de banda la sèrie Episodios de una guerra interminable per endinsar-se en la més rabiosa actualitat social i econòmica del país, on vol reivindicar el paper que hi juga la gent gran, que ho van passar molt malament durant la postguerra i que ara ajuden els seus fills i néts, econòmicament i amb petits detalls del dia a dia, com l'àvia que monta l'arbre de Nadal tres mesos abans per animar la família. 
    De tots els llibres que he llegit d'Almudena Grandes no és el que més m'ha agradat, a vegades m'ha costat una mica seguir el fil del munt de personatges que hi surten. Tot i això, no deixa de ser un molt bon retrat del context social i econòmic que estem vivint.  

2 comentaris:

  1. L'agument m'ha atret, eh! Encara que sembli depriment. No he llegit res de l'Almudena Grandes, me l'apunto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agrada molt com escriu, alguns dels seus llibres són impressionants, tant els de la sèrie Episodios, com alguns dels anteriors, te'ls recomano quasi bé tots, i espero que t'agradin tant com a mi.

      Elimina