dimarts, 29 de setembre de 2015

Algú com tu

    La Gina va perdre la mare als nou anys. Quan en té divuit, per casualitat coneix un home estranger que porta una targeta de visita de la seva mare que va trobar en un llibre i que l'està buscant. Aquest esdeveniment provoca la curiositat de la Gina per conéixer qui i com era la seva mare, de qui pràcticament no guarda cap record. Passen els anys i, arran la mort de la tieta Júlia a França, arriben a mans de la Gina unes cartes que anaven adreçades a la seva mare i que van ser escrites quan la Gina era petita, una mica més tard d'un viatge de quatre dies que va fer la mare a París pel casament de la tieta Júlia.
    Després d'haver llegit  Se sabrà tot i descartar continuar amb la història de Dani Santana, Algú com tu tenia ganes de llegir-la perquè significava un canvi de registre substancial en Xavier Bosch i a més va ser uns dels llibres més venuts per Sant Jordi sinó el que més, a més del premi Ramon Llull. Haig de dir que en Bosch escriu molt bé, i si no fos per això hauria deixat el llibre a mitges. Per una banda, la recerca per part de la Gina sobre la seva mare l'he trobat interessant i m'ha enganxat, però no tant la curta però intensa història d'amor entre la seva mare i el Jean-Pierre, a qui coneix en la boda de la Júlia. Potser perquè m'he fet gran, potser perquè en aquests moments em sento més identificada que mai amb Els amics de les Arts i Ja no ens passa, o vés a saber per què, el cas és que hi ha detalls en els dos personatges (la mare de la Gina i el Jean-Pierre) que no m'han acabat de convéncer o no he sabut entendre. I no vull dir més per no espatllar la novel·la a qui la vulgui llegir.
    Malgrat això, com he dit abans, en Xavier Bosch escriu molt bé i és molt possible que torni a llegir algun llibre seu si continua escrivint, sempre i quan no sigui el protagonista el Dani Santana...

2 comentaris:

  1. M'ha agradat molt això que has dit Botika, de la cançó de Els Amics De Les Arts, coincideixo amb tu. Potser per això ja no vaig a buscar llibres romàntics, que sí que n'he llegit i alguns m'han agradat, però com ja t'havia comentat és un gènere que no m'ha acabat de fer mai el pes.

    Em fa gràcia que tornis a comentar la mania a en Dani Santana, perquè em vaig quedar amb les ganes de que em diguessis què et va fer odiar tant el personatge. La veritat, el recordo bastant anodí, no sé si va ser per això!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja fa temps que vaig llegir "Se sabrà tot", pràcticament a poc de sortir al mercat, i si haig de dir la veritat quasi no recordo per què no em va agradar gens el personatge, crec que em va semblar prepotent i fatxenda, però igual m'equivoco, la memòria em comença a fallar, són les coses que passen quan et fas gran, igual que passa amb el gènere romàntic, que ja no em diu res.
      I amb Els Amics de les Arts, va ser escoltar la cançó i pensar que l'havien escrit per a mi, haha.

      Elimina