diumenge, 7 de juny de 2015

Música para feos

    La Mónica està a prop de complir els trenta i no passa per un bon moment: les relacions que ha tingut fins ara l'han deixat tocada i avorreix la feina. Però és dissabte a la nit i no vol quedar-se un cop més sola a casa. En un local nocturn, on se sent una mica fora de lloc, coneix un home que també sembla no trobar-se a gust. En Ramón passa dels quaranta, i des del primer moment no vol donar-li cap pista sobre qui és i què fa, però la Mónica voldrà anar més enllà, i mitjançant la música que s'aniran intercanviant a mesura que la seva relació avança l'amor acabarà sorgint i també la confiança.
    Sóc una fan confesa de les novel·les de Chamorro i Bevilacqua, la famosa parella de guàrdies civils creats per Lorenzo Silva. Vaig dubtar molt abans de llegir aquest llibre, no perquè fos una història d'amor, sinó perquè les altres novel·les que ha escrit i que no són de la parella anterior no m'han acabat de convèncer del tot. Les he llegit gairebé totes, unes m'han agradat més que d'altres, però no en tenia bones sensacions. Vaig escoltar la música que acompanya el llibre a Spotify i em va agradar molt, sobretot la dels 80; vaig llegir el primer capítol i també em va agradar. Però, un cop acabada, en general no m'acaba de fer el pes, bona part del llibre queda repartida entre un diàleg entre els dos protagonistes per skype i els comentaris sobre els intercanvis de música entre ells. La relació entre la parella, tot i ser una mica estranya, pot resultar creïble, però la narració no m'ha arribat, tot i tenir unes crítiques boníssimes jo no he entrat mai en la història, bastant curta (211 pàgines).
     

4 comentaris:

  1. Tal i com el descrius, sembla una mica l'estil de llibre de Pagès i Jordà, no?
    Ja havia llegit opinions de que les altres novel·les d'en Lorenzo Silva al marge d'en Bevilacqua no acaben de quallar, per això no m'ha interessat fer el pas de llegir-los. Jo sóc molt radical: o Bevilacqua o res! (pobre home hahaha)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pagès i Jordà m'agrada molt més, on va a parar!
      Intentaré no topar amb la mateixa pedra un altre cop, faré com tu, Bevilacqua o res, tot el que no sigui la saga de guàrdies civils va en decadència, La flaqueza del bolchevique era millor, o almenys jo ho recordo així.

      Elimina
  2. M'hauré d'estrenar amb en Chamorro i Bevilacqua, no he llegit res de l'autor i en tinc ganes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si vols començar amb Lorenzo Silva crec que els que l'hem llegit et recomanem que comencis tal i com has pensat. Espero que no quedis decebuda quan el llegeixis.

      Elimina