dijous, 30 d’abril de 2015

Petites històries al replà de l'escala

    La Secundina és la portera d'un edifici des de fa un munt d'anys, cosa que fa que conegui la vida i miracles de tots els seus veïns, tot i que no és gens tafanera. Per això, quan els representants d'un programa de televisió local li proposen fer un reportatge sobre la seva feina, ella ja els avisa que no explicarà res que no s'hagi de dir, ja ho deia el seu Eusebio, "la paraula més ben dita és la que no es publica".
    Ella no vol explicar res, però bé que alguna cosa haurà d'explicar, i és així com en petits capítols es va desgranant la vida de tots i cadascun dels veïns, sempre explicada amb la discreció professional de la Secundina: "ara els posaré un exemple del que no puc explicar". I la Secundina va xerrant sense parar amb aquell llenguatge tan col·loquial que resulta ben bé com si estiguéssim escoltant qualsevol veïna del nostre barri.
    Aquest llibre em va interessar des que vaig llegir la ressenya de Quadern de mots, si no fos per això segurament mai m'hauria plantejat llegir-ho. Com sempre que llegeixo llibres de relats curts, em queda la impressió que em falta alguna cosa. Això sí, es nota que la Maria Vilanova domina l'escriptura i el vocabulari, tota la xerrameca de la Secundina està tan plena de frases fetes que sembla ben bé una eina de consulta lingüística.
   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada