dijous, 5 de febrer de 2015

Ofrenda a la tormenta

     En l'última entrega de la trilogia del Baztán, la inspectora Amaia Salazar s'haurà d'enfrontar aquest cop a un estrany cas, la mort d'una petita aparentment per mort súbita. Però l'actitud del pare, que intenta endur-se el cadàver de la nena del tanatori, fa que s'investigui el cas a fons, tot descobrint en l'autòpsia que la nena ha estat asfixiada. L'àvia de la nena sosté que l'ha mort Inguma, ésser mitològic que absorbeix l'alè dels nens quan dormen. 
    L'Amaia no està tranquil·la, els malsons la continuen torturant i no creu que la seva mare hagi mort, tot i que tots els indicis així ho indiquen, només el seu company Jonan entén el seu neguit.
    L'acció continua trepidant en aquesta tercera part de la trilogia, enganxa força, tant o més que les altres. La trama és original i la majoria de personatges ben treballats, però no tot és perfecte. James, el marit d'Amaia, és completament inversemblant i anodí. L'investigador Dupree trontolla, i la tia Engrasi perd la força i el pes que havia tingut en els altres llibres. Tanmateix Flora, la germana d'Amaia, esdevé un personatge molt més creïble i humà. 
    A més, plou durant tot el temps (realment plou tant a Pamplona i Elizondo durant l'hivern?). 
    Malgrat aquestes pegues i altres que no es poden dir per no desvetllar massa, m'ho he passat molt bé amb aquest llibre i els anteriors, li haig de reconèixer a l'autora el bon treball fet en recollir la mitologia de la vall del Baztán, descriure l'ambient esotèric dels seus boscos i la creació d'uns personatges femenins d'una societat governada per dones fortes que sempre fan "el que cal fer".

2 comentaris:

  1. Només he llegit la primera part i em va agradar força. D’aquesta última entrega he llegit coses molt diverses i no sempre bones (aspectes molt ensucrats i/o fora de lloc), però les exigències i els gustos dels lectors són molt diferents, per sort. Em quedo amb la sensació que segueix sent una novel•la força entretinguda i plaent de llegir, que en definitiva d’això bàsicament es tracte.
    I la pluja... m’agrada la pluja i els paisatges freds en les novel•les. Suposo que plou força per això sempre està tot tan verd. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tota la trilogia manté el nivell pel que fa a l'entreteniment, a vegades els lectors podem ser una mica massa exigents amb els autors, no ha de fàcil acabar una trilogia en un temps determinat, que suposo marcat per contracte.
      Si segueixes i arribes al tercer volum gaudiràs d'allò més amb la pluja ;)

      Elimina