divendres, 16 de gener del 2015

El umbral de la eternidad

    Abans de començar a escriure aquesta ressenya he rellegit la que vaig fer sobre L'hivern del món, i he llegit que tot i haver-me agradat molt, la part política és la que se'm va fer més feixuga.
    Ara haig de dir que tot el llibre se m'ha fet feixuc, molt feixuc, fins i tot m'he plantejat deixar-ho, però és l'últim de la trilogia i me l'han regalat, per tant he fet un esforç i l'he acabat. 
    Continua la història de les famílies amb què va començar La caiguda dels gegants, cadascuna d'ella amb el seu entorn: l'Amèrica dels Kennedy, la Unió Soviètica, els dos Berlin i el Regne Unit. La construcció del mur de Berlin, la Guerra Freda, el comunisme soviètic repressiu, el racisme als Estats Units als anys 60... Sobredosi política i personatges que han perdut la seva naturalitat per convertir-se en personatges de folletín. El principi és bastant acceptable, però una mica abans de la meitat ja m'havia perdut en el maremàgnum de personatges polítics, sort que com ja tinc un quants anys molts dels noms els conec.

6 comentaris:

  1. Estrany que es faci feixuc, perquè si una cosa té Follett és escriure de manera àgil i que sigui fàcil de llegir. Però bé, el que llegeixes et pot agradar més o menys, és clar. Vaig llegir el primer i sé que tard o d'hora llegiré els altres dos. Quan els toqui. De moment ja vaig fer un intent de comprar el segon, però aquell dia no el tenien.

    ResponElimina
  2. Hola Xexu. És cert que Follet és fàcil de llegir i aquest també ho és, però a mi m'ha avorrit tanta política, potser a una altra persona a qui agradin aquests temes no li passarà.

    ResponElimina
  3. Quina ràbia un llibre que et regalen i que no el puguis gaudir com cal, però has fet l’esforç d’acabar-lo i això ja té molt de mèrit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, me'l van regalar perquè tant el primer com el segon em van agradar molt, però amb aquest he quedat ben tipa de Ken Follet.

      Elimina
  4. Fa anys que passo d'en Follett... i mira que Los pilares em va marcar! I n'he llegit forces d'ell. Però amb els anys els gustos m'han canviat. I quan veig els totxos que fa encara em fa arrufar més el nas! Veig que tampoc m'estic perdent gaire cosa, menys mal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una pena, perquè el primer de la trilogia em va encantar, el segon bé i aquest m'ha decebut. Si algun dia et tornes a animar, més val que agafis només el primer, no cal llegir els altres dos.

      Elimina