diumenge, 14 de desembre del 2014

Dies de frontera

    Seguir els blocs de gent que llegeix permet conèixer llibres que potser no llegiria, per desconeixement, per manca d'accessibilitat o per qualsevol altre motiu. Això permet també que els blocaires lectors acabem fent llistes interminables de llibres que voldríem llegir i que s'afegeixen a la nostra pròpia llista de lectura.
    Un dels blocs que segueixo és el d'en Xexu (llibresipunt.blogspot.com), i tot i que no coincidim gaire en gustos a vegades llegeix llibres que són molt del "meu estil", com ha succeït en aquest cas. A més, en l'última visita a la biblioteca, vés per on, estava disponible.
    En Pau i la Teresa són una parella que volta els quaranta i Dies de frontera és la narració de les seves vides, infantesa, adolescència, vida adulta, fins que un dia es troben i comença la seva història en comú, una història que no té res d'especial, que podria ser la de qualsevol parella d'amics, coneguts o veïns, de tan senzilla i quotidiana que és. La narració també ho és, amb un subtil sentit de l'humor i tocs d'actualitat, tot en el peculiar entorn de La Jonquera i els pobles fronterers.
    Aquí hi ha una entrevista amb l'autor: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Vicenc-Pages-Dies-de-frontera/video/5019731/

6 comentaris:

  1. Fa una estona he intentat fer un comentari des del mòbil i no sé si t'haurà arribat. Per si un cas, hi torno. Espero que t'hagi agradat, deia que no és que sigui el meu estil de llibre, però que aquest autor té una manera molt especial d'escriure que a mi m'enganxa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que m'ha agradat Xexu, de fet ja tinc en la llista "Els jugadors de whist". A mi també m'ha enganxat i a més és del meu estil, no es pot demanar més.

      Elimina
  2. Encara no he llegit res de l'autor, miraré a veure que trobo a la biblioteca :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que el trobaràs, la teva biblioteca és molt bona, espero que t'agradi.

      Elimina
  3. Bones Botika!
    Doncs jo no he passat de la segona plana, i varies vegades. Es que em fa un pal...!! Els jugador de whist no em va dir res de l'altre món, i aquest me'l van regalar (algú que evidentment no llegeix el meu bloc!!! XD ). La majoria el recomana, però clar, gent que li agrada V. Pagès. A mi no em fa el pes. El tinc a la tauleta de nit agafant pols, a veure si m'obligo algun dia a passar del primer capítol!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Roselles! Doncs quina pena, a mi sí que m'ha agradat, però si no t'ha entrat malgrat haver-ho intentat no val la pena, no? Hi ha tant per llegir...

      Elimina