dissabte, 17 de maig de 2014

Las tres bodas de Manolita

    Fa uns minuts que he acabat de llegir la tercera entrega dels "Episodios de una guerra interminable" i ja estic esperant que surti el següent. Era el meu regal de Sant  Jordi i me l'he llegit en un temps rècord tenint en compte el poc temps que li dedico a la lectura últimament i el considerable número de pàgines que conté, 760.
    Manolita és una joveneta adolescent que viu en el Madrid de la guerra civil i la posguerra; ella sempre ha estat una noia senzilla, simple i sense grans ambicions. El germà gran de Manolita, Antonio el Guapo, milita en el bàndol republicà i en acabar la guerra s'amaga de la persecució franquista en un pis, mentre que el seu pare i seva la madrastra acaben a la presó. Manolita s'ha de fer càrrec dels quatre germans més petits en un Madrid trist, assolat i mort de fam, i mentre lluita per sobreviure comença a visitar un conegut a instàncies del seu germà amagat a la presó de Porlier, on esperen multitud de presos republicans un judici que probablement els condemni a mort. Les penúries de Manolita són constants i asfixiants, tot i això ella tira endavant com pot mentre és ben conscient que el pitjor no és passar gana:
"Porque existen hambres mucho peores que no tener nada que comer, intemperies mucho más crueles que carecer de un techo bajo el que cobijarse, pobrezas más asfixiantes que la vida en una casa sin puertas, sin baldosas y sin lámparas".
    Un cop més, Almudena Grandes fa una narració magistral de la posguerra a Espanya, en un relat que combina fets i personatges reals amb altres de ficció, quasi es pot dir que és una lliçó d'història contemporània per la quantitat de realitat que conté i que ella mateixa explica al final de la novel·la.
    Las tres bodas de Manolita és un llibre impressionant, com els dos episodis anteriors. Val a dir que són independents entre si però contenen elements comuns com algun personatge dels llibres anteriors que de tant en tant es cola dins aquesta magnífica narració.
    Sóc una fan incondicional d'Almudena Grandes, tot i que no he llegit tots els seus llibres (crec que em falten els dos primers), només li puc retreure a Las tres bodas de Manolita els salts temporals de la primera meitat del lllibre que m'han fet perdre el fil de tant en tant i la dificultat per seguir el maremàgnum de personatges que apareixen contínuament; una mica tard vaig descobrir que al final del llibre hi ha una llista d'ells i dels seus parentescs i relacions.

2 comentaris:

  1. No l'he llegida encara però el tinc a la llista. Bona ressenya!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies! De les tres de la sèrie és de llarg la que més m'ha colpit.

      Elimina