dimarts, 5 de novembre de 2013

La abadía de Northanger

    La jove Catherine deixa casa seva per passar una temporada als balnearis de Bath amb el matrimoni Allen, una parella veïna sense fills. És el primer cop que Catherine surt de casa seva i veu per davant seu una gran oportunitat de sortir de la rutina familiar i conéixer gent distingida i diferent, assistir al teatre i a balls. Les seves expectatives no quedaran decebudes, però es trobarà amb persones i situacions que la faran madurar i veure la vida tal com és i no com una novel·la gòtica, que és com ella, en la seva innocència, la imagina.
    Aquesta novel·la és ben diferent de les altres que havia llegit abans de Jane Austen. I és ben bé perquè la Jane d'entrada ja es presenta com a narradora de les aventures d'una heroïna que no ho és gens ni mica, a qui descriu com a insípida, poc agraciada, no gaire llesta ni treballadora. 
    He tingut la impressió que la lectura ha estat una crítica social des del començament fins al final, bastant irònica i retratrant una societat hipòcrita, falsa, que menysprea la novel·la i els novel·listes, i que només es mou per l'interès econòmic. 
    No és la novel·la més coneguda de Jane Austen, però gràcies al blog http://serendipia-monica.blogspot.com/ que la va recomanar, ha anat a parar a les meves mans una lectura molt entretinguda i gens decebedora.

2 comentaris:

  1. Només he llegit "Persuasió" de l'autora, em va agradar l'ambientació, els seus personatges tan ben definits i una heroïna en constant lluita interna que, malgrat tot, per el meu gust claudica massa vegades. Suposo, però que és fruit de l'època en que fou escrita. Tot i així és una lectura aconsellable.

    Prenc nota d'aquesta que ens portes, gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que t'agradi, no és ni de bon tros tan "seriosa" com les altres de la Jane Austen.

      Elimina