dissabte, 16 de novembre de 2013

El enredo de la bolsa y la vida

    En una xafogosa Barcelona del mes d'agost i en plena crisi econòmica, el detectiu sense nom, estrafolari, maldestre, sense sort a la vida però bona persona, protagonitza una altra disparatada història d'intriga i aventura. Acompanyat de personatges tan divertits i esperpèntics com ell, recorre la ciutat per tal d'impedir una acció terrorista de repercusió internacional.  
    Amb ganes de llegir alguna cosa divertida vaig escollir aquesta novel·la d'Eduardo Mendoza, autor ja conegut per mi i de la qual esperava que em deixés el mateix record de les anteriors de la mateixa sèrie: El misterio de la cripta embrujada, El laberinto de las aceitunas i La aventura del tocador de señoras. I així va ser al començament, va ser fins i tot emocionant retrobar-me amb el protagonista, el detectiu aficionat que malviu a la seva perruqueria sense clients. Mica en mica van apareixent els personatges secundaris que representen tot allò que es mou a la ciutat: la família que regenta el baçar xinès davant la perruqueria, l'adolescent repartidor de pizza sense assegurar, l'africà albí sense papers que fa d'estàtua a la Rambla... Però a mesura que avança la narració va perdent força i el meu interès s'ha anat apagant mica en mica, fins al punt que he estat a un pas de no acabar-lo. 

    Eduardo Mendoza és un gran escriptor i un gran mestre de la llengua, algunes frases arrenquen un somriure només per la maestria amb què sap descriure un instant o una determinada situació. Però no ha estat prou per mantenir el nivell que personalment jo recordava de les anteriors entregues.


    

6 comentaris:

  1. Aquesta sensació que descrius la vaig tenir el darrer cop que vaig llegir l'autor, ja fa uns anys, amb el llibre del Pomponio Flato, no recordo exactament com es diu. Comença bé, però es va diluint. Em temo que deu passar amb diverses obres seves. Ara en tinc un altre a la llista de pendents, 'El último trayecto de Horacio Dos', a veure què tal, no crec que trigui massa a agafar-lo. Si no l'has llegit, et recomano el 'Sin noticias de Gurb', que és el més mític seu, tot i que en llegir-lo una segona vegada no em va fer tanta gràcia com la primera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'Horacio Dos sí que el vaig llegir fa anys i em va agradar, em temo que, com dius, si ho llegís ara no seria el mateix.
      Em queden uns quants per llegir de'n Mendoza, segurament agafi el que em recomanes.

      Elimina
  2. És un autor que no m'atrau gens i suposo que per això no m'he decidit mai amb cap dels seus llibres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'entenc, quan no entra pels ulls no hi ha gaire cosa a fer. Potser el fet d'escriure només en castellà també li pot restar lectors.
      Personalment el considero un gran escriptor, tot i que amb aquesta novel·la en concret no crec que l'hagi encertat. Tampoc recomanaria d'entrada aquesta sèrie a qui no ha llegit mai res d'ell, ha escrit coses més serioses i més bones.

      Elimina
  3. El misterio de la cripta embrujada em va sembla passable, El laberinto de las aceitunas me'l vaig saltar i La aventura del tocador de señoras el vaig trobar bastant fluixet, no vull ni pensar com trobaria aquest...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una sèrie una mica especial, si ja no et van fer el pes els anteriors jo de tu ni em plantejaria llegir aquest.

      Elimina