diumenge, 13 d’octubre de 2013

Obaga

    Després d'haver llegit fa un temps Blau de Prússia ja tenia ganes de continuar amb alguns dels llibres que ha escrit Albert Villaró. Hauria volgut seguir per L'escala del dolor, però no està disponible en les biblioteques que tinc a prop i, en trobar Obaga i veure que tenia poques pàgines (143) vaig pensar que també era una bona opció; i així ha estat.
   En Tomàs és un home que volta els quaranta, cuida les vaques i poca cosa més, té una xicota formal d'una família del seu poble pirinenc i un tiet que només diu alguna paraula de tant en tant. La seva anodina vida queda trasbalsada per casualitat, en veure's immers sense voler en un important cas de tràfic d'armes, amb lluites entre bandes pel control de les rutes que travessen la frontera enmig de les muntanyes.
   Obaga és una novel·leta molt entretinguda, àgil, divertida i amb l'encant del llenguatge propi del Pirineu, es llegeix ràpidament i fa passar una bona estona.

    

2 comentaris:

  1. Jo només he llegit L'escala del dolor i em va agradar i sorpendre força. Una visió d'Andorra des de dins en una trama ben portada i que jo també vaig qualificar d'àgil en la ressenya.

    Jo tinc pendent Blau de Prússia.
    ( a la biblioteca de Sant Quirze tenen L'escala del dolor)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Obaga no s'assembla gaire a Blau de Prússia, només en les localitzacions i en saber retratar molt bé l'entorn.
      Potser un dia m'acostaré a Sant Quirze, teniu una biblioteca molt completa ;)

      Elimina