dilluns, 1 d’abril de 2013

Senderisme (II)


   
 Ja ho sabem que quan majoritàriament tothom fa festa no és aconsellable fer excursions d'aquelles que fa tothom, sobretot si ens agrada anar pel bosc sentint només les nostres passes i els ocells. Es corre el risc de trobar, en aquest cas la Mola, més plena que la Rambla un dia de rebaixes. Però com tothom té dret a sortir on vulgui i quan li vingui de gust, ens trobem un panorama com el de la foto, amb un dia fantàstic (de fet, l'únic dia bo que ha fet en tota la Setmana Santa), i els camins plens de gent. 

   Pujant des de Can Robert el camí no és tan llarg com des de Coll d'Estenalles, en una hora i escaig podem estar a dalt, fent cames fortes en una pujada força assequible.
   

4 comentaris:

  1. Ha estat veure la foto i cridar-me l'atenció, vaig pujar a la Mola no fa ni un mes i ja hi havia gent, però no tanta com et vas trobar tu, sembla ser. És una nova afició que he encetat recentment, aquest cap de setmana vaig pujar el Turó de l'Home i les Agudes, i també ens ho vam trobar superpoblat. Sembla que està de moda, i com que jo sóc novell, doncs tampoc tinc dret a queixar-me, però la veritat és que preferiria gaudir una mica més de l'excursió sense tanta gent pel mig.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pujar a la Mola un cap de setmana i no trobar ningú és pràcticament impossible, és una caminada molt popular. En canvi, n'hi ha d'altres pel massís de Sant Llorenç del Munt molt maques i més tranquil·les. Pujant des de Sant Llorenç Savall i passant pel Marquet de les Roques és molt més llarg però val la pena, t'ho recomano.

      Elimina
  2. Hi he pujat dues vegades a la Mola, una de dia i una altre al vespre per baixar de nit. Bonica excursió.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo pujo dos o tres cops l'any, és com una mena de teràpia, després torno a casa i des de la finestra veig la Mola.

      Elimina