dimarts, 12 de febrer del 2013

Jane Eyre


    Després de dues lectures fallides per no ser escollides en el moment adequat, m'ho he rumiat durant uns quants dies per no tornar a caure en el mateix error, i després de donar voltes per la biblioteca i per casa he acabat amb un clàssic d'aquells que sempre estan a la llista de pendents però trigan a caure. I com que vaig una mica a contracorrent, no ha estat una novel·la negra, un dels meus gèneres favorits i tot just acabada la setmana de novel·la negra a Barcelona, sinó literatura anglesa de pes. 

   Jane Eyre és la història d'una òrfena maltractada per la família que l'acull i que acaba en una escola per a nenes pobres. Passen els anys i ja adulta troba feina com a institutriu en la mansió del senyor Rochester, del qual s'enamora, i ell d'ella, però el seu futur com a parella està condicionat per un terrible secret que s'amaga entre les parets de Thornfield Hall.
   Està classificada com una novel·la romàntica i ho és, però no és només això, sinó que també és un al·legat a favor de les dones i la seva capacitat d'escollir el seu destí i de ser independents. També de la igualtat entre els nobles i les classes més humils, clarament parla de persones intel·ligents i nobles d'esperit en totes les escales socials. Destacaria també la capacitat d'observació de la protagonista, com descriu les persones que l'envolten, en les llargues vetllades de la mansió amb els nobles locals.
   Potser la part que menys m'ha agradat és cap el final, on condiciona el seu futur a la voluntat de Déu, tot i que puc arribar a entendre la importància de la religió en aquella època.
   Tot i això, ha estat una lectura molt plaent, o potser hauria de dir pleasant...

4 comentaris:

  1. Fa ràbia no encertar el llibre, sort que aquest t'ha agradat. No l'he llegit, de moment, però, el deixaré per més endavant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, fa molta ràbia i arriba un moment que ja no saps què llegir. Però amb "Jane Eyre" l'encertat de ple, no sé si és o no un gran llibre, però ha vingut a les meves mans en el moment més adequat.
      Això sí, només recomanable per als qui agradi la literatura anglesa d'època, els diàlegs són ben barrocs.

      Elimina
  2. El vaig llegir l'any passat i em va encantar :-)

    Clar que a mi, la literatura anglesa del s.XIX m'agrada molt en general ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs jo no és que sigui especialment aficionada, de fet en vaig començar a llegir després d'haver vist "Sentido y sensibilidad", i com que sempre he pensat que els llibres són millors que les pelis, poc a poc m'estic enganxant.

      Elimina