diumenge, 18 de novembre de 2012

La marca del meridiano


    Hace tantos años que no leo un Premio Planeta que ya no me acuerdo de cuándo fue la última vez. Si no los leo es porque me han ido defraudando cada año un poco más hasta que dejé de perder el tiempo en libros de mucho premio y poca chicha. Pero este año, para mi gran sorpresa, el premio se lo han dado a Lorenzo Silva, escritor al que hace mucho que sigo, desde que descubrí la exitosa serie de novelas policíacas protagonizadas por la pareja de guardias civiles Chamorro y Bevilacqua, la primera de las cuales se publicó en 1998 si no me equivoco.

    Un subteniente de la guardia civil retirado aparece muerto, colgado de un puente y con evidentes signos de tortura. Bevilacqua (Vila para los amigos), será el encargado de investigar la muerte de su antiguo compañero y jefe, lo que le llevará a descubrir una desagradable trama de corrupción policial, a la vez que volverá a revivir elementos de un pasado profesional y personal en Barcelona que no siempre han sido agradables, y que le afectarán de manera profunda, hasta el punto de hacer peligrar su relación de tantos años de confianza con Chamorro.
    Aquesta novel·la està ambientada majoritàriament a la Barcelona actual. No és el primer cop que passa, a La reina sin espejo, cinquena de la sèrie, també l'acció estava ubicada a terres catalanes. Però ara Silva fa aparéixer elements de l'actual cojuntura social i política, com la crisi econòmica, la guerra de banderes i la incomprensió del fet català per part de l'estat espanyol, detall a agrair per part d'un escriptor madrileny però que ara viu a Viladecans.
    Tot i això, haig de dir que de les set novel·les de la sèrie, aquesta és la que menys m'ha agradat, potser pel fet d'incloure referències com les que he dit abans, potser perquè pel meu gust ha abusat una mica dels recursos lingüístics castellans que evidentment domina, però que se'm fan una mica difícils de seguir, tot i que la meva llengua materna és el castellà. Això no treu cap mèrit a la trama policiaca, com en els altres llibres, molt ben estructurada. Malgrat els pros i els contres que l'he trobat, no puc estar-me de  dir que espero que aviat continuï amb aquesta sèrie fins que Vila es jubili.

2 comentaris:

  1. Els llibres premiat o el que tenen una crítica massa empallegosa acostumo a deixar-los passar i, passat un temps prudencial si m’interessen els agafo, sempre hi ha excepcions és clar.
    No he llegit res de l’autor per tant no puc opinar. Sembla que ara ha creat un nou segell editorial ,li quedarà temps per escriure :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, en algun lloc he llegit això de l'editorial, és una bona iniciativa.
      Em fa l'efecte que la novel·la negra no és el teu gènere favorit. Si algun dia et decideixes per llegir Lorenzo Silva, val la pena començar pel primer, "El lejano país de los estanques", tot i que no cal llegir-los per ordre.

      Elimina