dissabte, 1 de setembre de 2012

El tesoro

    Tinc disponible una àmplia biblioteca dedicada a Miguel Delibes, que vaig llegint amb comptagotes, quan em ve de gust, i que acostuma a ser a l'estiu, no sé per què. El primer llibre que vaig tenir va ser El camino, una lectura de l'institut que en el seu moment no vaig entendre i que fa uns tres anys vaig tornar a rellegir i vaig trobar fantàstica. Fa dos estius vaig llegir La hoja roja i també em va agradar força, és la història d'un senyor que es jubila i se sent desubicat.

   Ara he llegit El tesoro i m'ha decebut una mica, primer perquè l'he trobat curt, cent-setanta pàgines que podrien haver estat més sense fer-se pesat i que haurien servit per donar-li una mica més de profunditat a aquesta petita història d'un poble de la Meseta (omnipresent amb Delibes) on es troben unes joies suposadament de l'època celtibèrica i que provoquen un gran enrenou del qual tothom en vol treure partit, veïns, administració, alcaldes i veïns del poble més proper. Fins i tot he trobat que l'autor ha abusat una mica del seu gran coneixement del castellà, fent servir mots que dubto que hi hagi gaire gent que conegui, ni que siguin de Valladolid, com escíbalo (excremento endurecido, i que no surt ni al Diccionario de la Real Academia Española), o palimpsesto, un mot que suposo que va aprofitar dels coneixements d'un dels seus fills, arqueòleg de professió, i que vol dir:



palimpsesto.
(Del lat. palimpsestus, y este del gr. παλίμψηστος).
1. m. Manuscrito antiguo que conserva huellas de una escritura anterior borrada artificialmente.
2. m. Tablilla antigua en que se podía borrar lo escrito para volver a escribir.
  
 Això no farà que deixi de llegir la resta que en tinc, però poc a poc, que si no cansa.
   

2 comentaris:

  1. L’altre dia, no sé en quin blog llegia, de passada, una ressenya de “El camino” i feia la mateixa reflexió que tu. Llibres que es llegeixen a l’escola o al institut i que en el seu dia no s’entenen gaire o no agraden massa i ara, passat el temps els hi pots treure el suc. Em vaig apuntar “La hoja roja” per rellegir. Aquest el vaig llegir però no el tinc, recordo la magnífica portada d’un paquet de paper de fumar, evidentment de color vermell.

    Ara ja se què és un palimpsesto :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Respecte al tema de les lectures escolars crec que més o menys tots pensem igual, hi ha tants llibres bons que d'adolescents no sabem valorar i quan som grans agraïm tenir-los a casa...
      "La hoja roja" és interessant, no el vaig trobar tant bo com "El camino" però és una bona lectura, espero que t'agradi.

      Elimina