dissabte, 2 de juny de 2012

Rebeca

   "Anoche soñé que había vuelto a Manderley."
 
    Una jove senyoreta de companyia està passant unes "vacances" amb la seva senyora a Montecarlo. Allà coneix Maxim de Winter, un home vidu amb un vel de tristesa als ulls, més gran que ella i noble terratinent, propietari de Manderley, famosa mansió ubicada en el sud-oest d'Anglaterra. Una inoportuna grip de la senyora fa que la protagonista (de qui mai sabrem el nom) passi més estona del que seria habitual per la seva posició social amb el senyor de Winter, situació que els condueix a l'enamorament. Ràpidament es casen i, després del viatge de noces, comencen la seva convivència a Manderley, una casa enorme, preciosa, envoltada de boscos i propera a la costa, dirigida per la sinistra mistress Danvers, que fou dida de Rebeca, primera esposa de Maxim i morta en tràgiques circumstàncies. La innocent nova senyora de Winter poc a poc va entrant en la rutina de Manderley, sota l'ombra invisible de Rebeca, que crea un ambient misteriós i opresiu en la dinàmica de la convivència diària. Així mateix, mistress Danvers s'encarrega personalment que la nova senyora de Winter se senti com una estranya a casa seva, recordant-li constantment que ella no és com Rebeca, preciosa dona amb una forta personalitat, estimada i respectada per tothom.
    El títol d'aquesta novel·la porta inevitablement a pensar en la famosa pel·lícula d'Alfred Hitchcock, més coneguda potser que el llibre. Tot i haver-la vista tres o quatre cops, en trobar per casualitat el llibre de Daphne du Maurier a casa, vaig decidir llegir-lo, pensant que podria ser millor que la peli, com acostuma a pasar. I efectivament, és millor però no gaire, l'adaptació cinematogràfica és bastant fidel, almenys m'ho sembla pels records que tinc.
    La protagonista és un personatge molt ben creat per l'autora, una jove innocent i plena d'il·lusions, que no entèn què passa al seu voltant, ja que desconeix tot sobre Rebeca, a qui ella considera una rival, creient que Maxim encara està enamorat de la seva primera dona. 
    L'ambient de Manderley també està molt ben descrit, amb el seu personal de servei, les seves tradicions angleses tan típiques com l'omnipresent ritual del te, que es repeteix un cop i un altre, arribant a formar part imprescindible del relat tant com els personatges protagonistes. Tota la narració gira entorn Manderley, magnífica mansió de la qual arribes a pensar que té personalitat pròpia.

4 comentaris:

  1. No l'he llegit i la pel·lícula fa molt que la vaig veure. Sense apuntar-la a la llista la tindré en compte, la ressenya m'ha animat i un 8 és molt bona nota.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel meu gust està molt ben escrit, no es fa gens pesat, l'única pega que li posaria i amb matissos és la traducció, hi ha paraules una mica desfasades ara mateix, com "emparedado" per bocadillo o fins i tot sandwich.

      Elimina
  2. Aquest llibre m'encantaria llegir-lo!! He vist la pel·lícula més d'una vegada i estic segura que el llibre m'agradaria molt ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Te'l recomano de totes totes. Crec que el fet que hi hagi una pel·lícula tan famosa ha fet perdre coneixement sobre el llibre, jo mateixa no l'hauria llegit si no fos que va aparéixer per casa.

      Elimina