Any 2057; la doctora Susan Calvin és especialista en psicologia robòtica, ja té setanta-cinc anys i ha dedicat la seva vida als robots. Responent a les preguntes d'un entrevistador una mica tafaner, Susan explica diversos episodis professionals. Els robots han estat creats per ajudar l'ésser humà, i tots estan sotmesos a les tres Lleis de la Robòtica, que fonamentalment els impedeixen fer mal a cap persona o que cap persona mori per manca d'ajuda.
Des dels primers robots que no parlaven, fins als que tenen aspecte humà, la doctora Calvin els ha estudiat a tots, les seves reaccions a vegades no ben enteses, la seva actitud a vegades infantil i marcada per la seva manca de maldat.
Asimov imagina un futur bastant proper a la realitat tenint en compte que la novel·la està escrita l'any 1950. Tot i la seva creativitat, és curiós com en un món tan robotitzat i evolucionat com descriu, la doctora Calvin grava les converses amb els robots que estudia en un magnetòfon! Si haguès vist els actuals aparells de gravació i reproducció de so...
Aquest llibre és un clàssic de la ciència-ficció que no havia tingut el gust d'assaborir fins ara, ja que no és el meu gènere favorit. M'han animat alguns blogaires que n'han parlat, com Llibresipunt i Quadern de mots, i Un racó per llegir amb la seva ressenya sobre la trilogia de La Fundación, que un dia o altra caurà.
Llàstima la penosa edició que he agafat de la biblioteca, amb un munt d'errades tipogràfiques increïbles i una traducció que fa que a vegades hom perdi el fil dels diàlegs.