dimarts, 1 de maig de 2012

Ronda naval sota la boira

    Es pot fer una ressenya d'un llibre que no s'ha acabat de llegir? Com es pot donar una opinió si no s'ha arribat ni a la meitat del llibre? I si l'autor és molt reconegut i consagrat?


   Durant el mes d'abril, la lectura conjunta al Quèllegeixes ha estat Ronda naval sota la boira, de Pere Calders. El vaig trobar a la biblioteca fàcilment i m'hi vaig unir. El pròleg és boníssim, ple d'un llenguatge ric i d'ironia, però un cop acabat el primer capítol i llegint l'addenda que porta a continuació, vaig perdre l'interès. Em va costar començar el segon, i llegint l'addenda corresponent, vaig decidir no continuar, aquesta última la vaig trobar una mica més fluixa que la primera, i aquests talls entre capítols no els he paït prou bé. Conclusió: millor deixar-lo que seguir a la força i sense ganes, he passat directament a l'epíleg (cosa que no s'ha de fer mai) i santes pasqües.

   Calders és un enorme escriptor, domina l'escriptura i la llengua d'una manera magistral. És un gran observador de la conducta humana, que he trobat reflectida en moltes frases, les posaria totes, que en són moltes només en vuitanta-vuit pàgines que he llegit, però hi deixo aquesta, que està precisament en l'epíleg: "El que importa és constatar que l'home troba la forma més segura d'immortalitat imitant-se i repetint-se. Tant que la busca dedicant-se a empreses mai no vistes i la té en un perfil de nas o una mania que passa de pares a fills, a través dels segles. La té, fins i tot, en el seu instint de mantenir viva una gran dinastia universal de la imbecil·litat. Un arbre genealògic de frondoses branques registra amorosament tots els errors i cada generació els recull de l'anterior amb l'afany de vetllar-los i enriquir-los, de penjar nous blasons en alguna de les branques...".
   En resumides comptes, un molt bon llibre que no he agafat en el moment oportú. Potser més endavant. I m'ho deixava: amb les notes a peu de pàgina, n'hi ha per sucar-hi pa.

2 comentaris:

  1. Fa moolt que el vaig llegir i ara no et sabria dir gaire cosa del llibre.
    M’has fet somriure amb la ressenya, jo sóc del parer que no ens hem d’obligar a llegir cap llibre, a aquestes alçades és un absurd. Jo n’agafo una pila de la biblioteca que d’entrada m’atrauen, sempre en torno algun sense acabar perquè un cop començats no em motiven el suficient. No em sento culpable.
    Malgrat el que pugi semblar has fet una bona ressenya perquè no has estat destructiva i això és d’agrair. Hi ha gent que ho fa quan no li agrada un llibre i em sembla injust tant per l’escriptor com pels lectors que si que els hi ha agradat.

    ResponElimina
  2. Gràcies, era aquesta la impressió que volia donar, no és que no m'hagi agradat el llibre o que el trobi dolent, al contrari, no tinc cap problema en reconéixer que un llibre és molt bó però no l'he agafat en un bon moment.
    Per altra banda, no em sobra el temps, per tant, tot allò que no m'enganxi ho deixo sense cap remordiment.

    ResponElimina