divendres, 6 d’abril de 2012

Solar


    Recibir el Premio Nobel de física implica muchas cosas, entre ellas que dejes de investigar para pasar a ser un personaje mediático al que se convoca para reuniones, foros, charlas, etcétera, que poco tienen que ver con la investigación en sí. Michael Beard es así, desde que recibió el premio se ha dedicado a "vivir del cuento", colecciona esposas y amantes al mismo tiempo que gana quilos y bebe cada vez más. Patrice, su quinta mujer, le engaña con el constructor que rehabilita su casa, y eso no le gusta nada a Michael, a pesar de que, en sus cinco años de matrimonio, él ha sido infiel a su mujer varias veces. Comienza entonces una obsesión por Patrice, bella y joven, por recuperar su amor, a la vez que el instituto que dirige investiga en energias renovables, derrochando el dinero del Estado en proyectos de dudoso futuro que poco o nada interesan a Michael. 
    En principi no em cridava l'atenció aquesta novel·la d'Ian McEwan, perquè havia llegit algunes crítiques no la deixaven massa bé, però fent voltes per les prestatgeries de la biblioteca va anar a parar a les meves mans, i la veritat és que no me'n penedeixo gens d'haver-la llegit, tot i que no s'assembla gens als anteriors treballs de McEwan que havia llegit abans (A la platja de Chesil, Expiació i Dissabte). El personatge de Michael està molt ben treballat, tot i que a vegades sembla una mica inversemblant, tanmateix no dubto que hi hagi en el món més d'una persona egoista, infantil, mentider, golafre i gandul com el protagonista, malgrat ser tot un personatge en un món com el de la ciència. També trobo magnífica la fina ironia que destil·la tota la narració, i la crítica soterrada a les institucions, que mantenen econòmicament un tipejo com Michael, que fa molts anys que no té idees noves i que aprofita el treball dels altres per al seu propi benefici.
   Tot i això, se m'han fet difícils de seguir les parts més tècniques sobre física. I la traducció al castellà que he llegit tampoc no m'ha agradat gaire, hi ha paraules que no havia sentit en ma vida: estipendio, sinecura, solipsismo. Probablement no sóc prou culta per entendre-les i fer-les servir (hauria de llegir el Quixot). Fins i tot he trobat un error a la pàgina 301, on Michael ha d'escollir una data del calendari en una mateixa setmana: "tenía que elegir entre el martes 21 o el jueves 25...".

2 comentaris:

  1. No he llegit res de l’autor això que m'he mirat els llibres unes quantes vegades, no sé per quin motiu no m’acaba d’atraure.
    Divertida l’anècdota de l’errada, influència de la velocitat de la llum que fa anar el comptador de dies a deshora amb dies de la setmana ;D

    ResponElimina
  2. És dels autors que jo recomanaria si t'agraden els personatges treballats a fons, que surten en tots els llibres que he llegit.

    ResponElimina