Guanyadora del Premi Nadal l'any 1944, és una novel·la que feia temps que tenia ganes de llegir, i aprofito les lectures obligatòries de l'institut per treure-li el suc a un llibre que si m'haguessin obligat a llegir amb setze anys hauria trobat avorrit i no hauria entès (com li passa a la majoria d'estudiants...).
Andrea és una jove de divuit anys que viatja del seu poble a Barcelona per seguir estudis universitaris. La il·lusió per l'arribada a la gran ciutat queda ràpidament eclipsada per l'ambient que es viu a casa de la seva àvia i tiets, al carrer Aribau. La casa està bruta i descuidada, la seva àvia està perdent el cap, l'oncle Juan està desquiciat i maltracta la seva dona. La tia Angustias pretén controlar cada moviment de l'Andrea per tal que es comporti com una noia pietosa. La criada Antonia domina la cuina i no hi deixa entrar ningú, i viu únicament per satisfer l'oncle Roman, personatge turmentat i turmentador, de forta personalitat, dominador i manipulador de la resta d'habitants de la casa. A tot això s'afegeix la penúria econòmica dels anys immediataments posteriors a la guerra.
Andrea troba en Ena, companya d'estudis, alegre i de bona posició, un món de llum en la grisor del carrer Aribau, omnipresent durant tot el llibre simbolitzant tot allò d'on ella creu que no en treu res. A més, fugint del control de la tia Angustias, paseja sola per una Barcelona que li descobreix paisatges inesperats.
M'ha agradat molt com descriu l'autora l'ambient tens que es viu constantment a la casa, i com ho viu ella com a innocent adolescent. També els carrers i edificis de Barcelona, des de la zona acomodada del carrer Muntaner amunt fins el barri xinès, la catedral, la Rambla. Malgrat això, he trobat a faltar més referències a l'anterior vida de l'Andrea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada