Fa anys vaig llegir Volveremos a Venecia, de Luis de Val, i em va agradar molt el seu estil d'escriptura, fàcil, planer però alhora profund. M'agraden les novel·les que estan escrites d'aquesta manera, senzilla. Per això vaig voler repetir amb del Val quan tragués un nou llibre. Esperava trobar-ho a la biblioteca, però no ha estat així, i finalment vaig haver d'encarregar-ho a la llibreria i vaig aconseguir una edició de butxaca que he llegit en quatre dies.
Crucero de otoño tracta d'un espia jubilat a qui encarreguen una última feina, que ell no vol fer inicialment, fins que sap que, en el vaixell on ha de fer aquesta feina, viatja una dona amb qui fa anys va tenir una història d'amor. Paral·lelament, altres personatges que viatgen en el creuer tenen les seves pròpies històries personals, tot impregnat d'un sentiment tardorenc, de pèrdua d'il·lusions, de malenconia, d'un futur decebedor i sense al·licients.
M'ha agradat molt, potser aviat torni a rellegir Volveremos a Venecia, que, si no recordo malament, té també aquest to de pèrdua tan adient a la tardor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada